Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La recuperació d'Eduard Girbal

Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA 26-Mar-2005

Jordi Capdevila
BARCELONA

E duard Girbal Jaume és un escriptor oblidat. I ho és, al meu entendre, injustament". Així va definir Josep Pla l'autor de 'L'estrella amb cua', que acaba de publicar Edicions de 1984.

La història d'Eduard Girbal porta tanta cua com la seva estrella del llibre. Va néixer a Girona el 1881 però era fill de mare mallorquina i va viure la seva joventut a Alacant, fet que li va permetre publicar els primers articles en català a Las Provincias.
Tornat a Catalunya el 1901, va entrar a la redacció de La Veu de Catalunya i es va llançar a concursar als Jocs Florals, on "va començar a guanyar premis i més premis", segons explica Enric Casasses en la presentació del llibre. Després de publicar diferents llibres de poemes i obres teatrals, comença a escriure proses el 1916 en un moment en què ja havia fugit del bullici de Barcelona per mor de la salut de les seves filles i s'intal·la en un poble petit, perdut, de mala mort, entre Solsona i la Segarra. "I en aquells anys de triomf del Noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer, i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya", segons explica Enric Casasses, que amplia la riquesa de la seva prosa tot dient que "si el poeta empordanès' empeltat de mallorquí i de valencià ja tenia un català ric, viu i ben girat, el contacte amb el d'aquestes muntanyes de l'interior de Catalunya li provoca una eufòria vocabulística i sintàctica que li ve acompanyada per una sorprenent mestria narrativa i per un constant saber què diu". D'aquesta explosió narrativa en va sorgir el llibre Oratjol de la Serra, proses silvestres, i després, "dues novel·les de primera categoria", L'estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923). Amb aquestes dues obres, "genials de concepció i realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengua i el d'escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s'assegura el bitllet per a la posteritat".

Fita de la literatura
Josep Pla glorifica aquest escriptor en el retrat Josep Maria de Sagarra i la seva prosa tot dient que Girbal Jaume és un autor oblidat injustament tot i ser "una fita de la nostra literatura", de qui diu que s'haurien d'haver reeditat les seves novel·les rurals en què "el detallisme naturalista, pessimista i asfixiant és portat fins a les darreres conseqüències". I afegeix: "La seva prosa és com la de Víctor Català però convertida en cromo -un cromo que ho conté tot, en què no falta res, en què la manera és portada amb la punta de l'espasa amb una minuciositat perfecta".
Com diu Casasses, "la llengua d'aquests llibres de prosa és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules". De moment, només tenim L'estrella amb cua per assaborir-la.
Diari Avui - Jordi Capdevila. BARCELONA

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Literatura (1111)

Destacats