Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La majoria de professionals estrangers s'adapten a una Barcelona en català

Nació Digital - Bernat Ferrer. Barcelona 1-Jul-2013

La majoria de professionals estrangers s'adapten a una Barcelona en català
Un estudi realitzat a alts directius, encarregat per l'associació empresarial 'Barcelona Global', denota la bona relació que mantenen amb la llengua de Verdaguer
Econòmicament, veuen irrellevant tant Foment com el Cercle d'Economia
Bernat Ferrer, Barcelona | Actualitzat el 01/07/2013 a les 14:15h
Arxivat a: Economia, català, nouvinguts, internacionalització, Barcelona
La Cambra de Comerç Alemanya per a Espanya, amb presència a Barcelona i Madrid, aplega empresaris alemanys establerts a l'Estat. Foto: AHK.

La majoria de professionals, alts directius, investigadors i consultors estrangers que viuen a Barcelona es relacionen amb la llengua catalana amb naturalitat. Segons l' estudi International Talent Monitor (pdf), que analitza per primer cop què opina el talent internacional que viu i treballa a la capital catalana, el 22% d'aquests ciutadans asseguren que el català està enriquint la seva experiència personal i un 33,7% ho veu com "un repte d'adaptació", però asseguren que "s'hi poden enfrontar". Així mateix, a l'hora de puntuar les institucions que els ajuden en el dia a dia econòmic, Foment del Treball i el Cercle d'Economia són les que reben una pitjor qualificació: un 2 sobre 10.

L'estudi, encarregar per l'associació empresarial 'Barcelona Global', ofereix una perspectiva detallada per conèixer qui són i què opinen les més de 300 "persones amb talent nascudes fora d'Espanya i que han decidit viure i treballar a Barcelona", apunta que la majoria d'aquests nouvinguts altament qualificats veuen el català com un repte estimulant. Concretament, un 22% ja l'ha assumit i asseguren que "enriqueix" la seva experiència barcelonina, i un 33,7% expliquen que "es poden enfrontar al repte". Contràriament, només el 5,1% veuen el català com un motiu per marxar de Barcelona, i un 11,7% ho qualifiquen com un factor que torna "insatisfactòria" la seva experiència barcelonina. Al marge de tots aquests, un 22,4% assegura que el català no afecta la seva vida en cap fet rellevant.

Aquests immigrants d'alt standing confessen que ignoraven que el català fos la llengua vehicular de l'escola, i donaven molt poca importància al fet que els seus fills estudiessin en català, però asseguren que els resultats acompleixen amb escreix les minses expectatives prèvies. Concretament, puntuen amb un 2,7 la importància que donen al català a l'hora d'escollir escola, mentre que atorguen un 8 i un 7,5 a l'educació en anglès i en castellà. Tot amb tot, a l'hora de valorar la satisfacció amb l'oferta rebuda, puntuen el català un 5,7, mentre que el castellà rep només un 5,5. L'educació en anglès rep un 6,2.

A l'hora de sentir-se integrats en la vida social barcelonina, expliquen que majoritàriament s'hi senten vinculats (en un 5,7 sobre 10) i que la família s'ha adaptat perfectament a la vida barcelonina (un 7).

Foment i el Cercle d'Economia, prescindibles

Més enllà de la relació amb el català, aquests professionals asseguren que pràcticament desconeixen la tasca de la patronal Foment del Treball i el Cercle d'Economia (un 2 sobre 10), i que les institucions econòmiques que més coneixen són la Fira de Barcelona i Barcelona Activa, amb un 4,5 i un 4,3.

Els enquestats -majoritàriament nord-americans, italians i francesos, i majoritàriament amb uns ingressos per sobre dels 50.000 euros anuals- asseguren que Barcelona està ben connectada internacionalment (rep un 7,5) i valoren la qualitat de les universitats i centres de recerca que hi troben (un 6,5).

A l'altre cantó de la balança, puntuen molt negativament (un 3,3) les facilitats que troben per engegar un negoci.

Estudi 'International Talent Monitor' (pdf)

Nació Digital - Bernat Ferrer. Barcelona

Origen

http://www.naciodigital.cat/noticia/5650...

Més sobre Sobre la situació de la llengua (133)

• Estat del català a les Illes: "Dinàmica positiva, malgrat els clarobscurs" (notícia, 17/12/2014)
• El valencià, un dret civil (Joan Puchalt. Albal, l’Horta Sud – País Valencià ) (testimoni, 13/12/2014)
• 'Què ens passa, valencians?' ja es pot veure per internet (notícia, 28/11/2014)