Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“Elx és i ha de ser el referent de la valenciania del sud del país”

Diari El Punt Avui. Daniel Betoret. Elx 21-Mai-2013

Josep Enric Escribano President de El Tempir d'Elx
“Elx és i ha de ser el referent de la valenciania del sud del país”
El president de El Tempir fa balanç dels vint anys d'una de les entitats que més ha lluitat per la defensa de la llengua i la cultural
Reivindica la mobilització social i la via judicial per aturar el setge constant de l'Administració als drets lingüístics
21/05/13 02:00 - elx - Daniel Betoret
[Josep Enric Escribano és el president de El Tempir d'Elx. Foto: D.BETORET.]
Josep Enric Escribano és el president de El Tempir d'Elx. Foto: D.BETORET.
1
Canals relacionats

Canal: Entrevistes

Presideix una de les associacions més actives del país en defensa de la llengua i la cultura valencianes i ho fa a la capital més meridional de parla catalana, Elx. El Tempir compleix 20 anys d'activitat ininterrompuda en defensa dels drets lingüístics promovent activitats en els diferents àmbits i fent front a la deserció lingüística i cultural que la classe política dirigent ha protagonitzat a la seua ciutat, especialment des que el PP encapçala el govern. En aquest temps han aconseguit aturar els atacs a la llengua amb diverses iniciatives, però davant el setge continuat apunten ja a la via judicial com a única defensa.
Quins són els objectius d'El Tempir?
En tenim tres de bàsics. De primer la promoció i defensa del valencià, no oblidem que Elx és la tercera ciutat més important del País Valencià demogràficament i, econòmicament, la segona i, per tant, entenem que es una ciutat clau en la normalització de la llengua. El segon objectiu és reivindicar la valencianitat lingüística del sud del País Valencià, això és molt important perquè sovint la línia Biar-Busot pesa molt a l'hora de tenir una visió de conjunt de país. Molts professors quan els destinen aquí al sud consideren que només s'hi parla castellà. I el tercer objectiu seria fer que el sud vertebre la resta del país i de la comunitat lingüística.
Quina valoració faria d'aquests vint anys?
Tinc la sensació que no hem deixat de combatre. L'aprovació de la LUEV va ser molt il·lusionant, però sincerament crec que sols ha aconseguit despenalitzar l'ús del valencià. A més, el partits polítics no ha complit l'imperatiu legal de ser garants dels drets dels valencianoparlants i, això ha obligat la societat civil a organitzar-se. Bon exemple d'això n'és Elx, una ciutat capdavantera en l'ús oficial del valencià fins que el PSPV va començar les campanyes en castellà, sobretot de turisme, marcant el camí d'arraconament total de la llengua que ha seguit el PP.
En aquest sentit El Tempir ha llançat diverses campanyes de gran èxit.
Sí, sobretot el de la denominació oficial de l'urbs. El nom de la ciutat ha de ser Elx, no pot ser que el PP utilitze únicament Elche i per això vam decidir plantar cara. La nostra denúncia de l'ús exclusiu del topònim en castellà i de l'arraconament del valencià s'ha plasmat en diferents accions, com ara les samarretes amb el lema “és Elx”, o un muralmob que vam fer on van participar centenars de persones. No acceptem cap retrocés de l'ús del valencià en l'Administració i hem de donar exemple a la resta de pobles del voltant.
Per què la gent respon tan bé a les campanyes?
Perquè donen resultat. L'exemple de la samarreta és clar, ja que pel simple fet d'anar per la ciutat, cada dia o en festes amb el lema dóna visibilitat a la situació i ens fa un poc més forts. Cal donar respostes a les agressions, cal que la gent veja que es fan coses, això serveix per a vertebrar la societat i el territori més del que podem pensar.
Aquesta, però, no és l'única via, ja que les denúncies administratives han tingut resposta afirmativa.
Cert, com ara l'última amb l'aeroport. L'Ajuntament vol que es diga Alicante-Elche i nosaltres els hem dit per escrit que respecten el topònim Elx, ja que l'administració local ha de complir la llei i defendre els drets dels valencianoparlants. També va ser acceptada pel síndic de greuges la queixa contra la intenció del PP d'imposar a la ciutat la retolació exclusivament en castellà. De fet, el síndic, en una de les respostes, va dir al consistori molt clarament que la llengua preferent de retolació havia de ser el valencià. El pitjor de tot això és que l'ajuntament considera aquestes queixes d'una manera aïllada, quan la realitat és que es tracta d'una qüestió estructural, en què a més, l'Ajuntament del PP actua de mala fe, ocasionant una gran despesa econòmica que després ha de revertir. Per això ara estem encetant una nova estratègia.
Vol dir que es passen a la vida judicial?
Sí de fet ja s'estan fent els passos en aquesta línia, però encara no podem dir-ne res, prompte tindrem notícies en aquest sentit.
Tot aquest esforç té recompenses com el premi Carme Serrallonga concedit recentment per la Universitat de Barcelona.
Sí, és un reconeixement que significa molt per a tots nosaltres i que a més coincideix amb el 20é aniversari, els vint anys del traspàs i la vintena edició d'aquest premi a la qualitat lingüística que té el suport de la Generalitat. El premi és un esperó a continuar treballant vint anys més i per fer visible la problemàtica lingüística al sud de l'àmbit lingüístic.
Què li sembla la decisió de l'Ajuntament d'Elx d'abandonar la Xarxa Llull?
Una mala notícia, ja que Elx formava part de la Xarxa de Ciutats Llull des de feia anys i, més, per iniciativa d'El Tempir. Aquesta decisió política deixa veure a les clares que aquesta gent té un objectiu preferent que no és altre que el de castellanitzar la ciutat, desvalencianitzant-la i amagant l'autèntica valencianitat d'Elx i això per a nosaltres és molt greu.
El Tempir forma part d'Escola Valenciana i és una de les entitats organitzadora de les Trobades, quina és la situació de l'ensenyament en valencià a Elx?
Doncs, a Elx molts centres han demanat el canvi al programa d'ensenyament en valencià i esperem que reben el vistiplau, ja que en cas contrari seguirem la línia judicial. Siga com vullga, si es fera una bona tasca d'informació i difusió el 50% de l'alumnat il·licità faria classes en valencià. De fet ja tenim un barri, el d'Altabix on la meitat dels alumnes estudien en valencià.
Elx va ser una de les primeres ciutats afectades pel tancament de TV3, confia en l'acord de reciprocitat anunciat pels governs valencià i català?
Esperem que serà una realitat. Nosaltres valorem l'existència d'una comunitat lingüística als mitjans de comunicació. La reciprocitat és fonamental, la bona notícia és que l'acord incloga tots els canals de la corporació, però també volem veure els canals de les Illes. Cal crear un veritable mercat audiovisual que conforme la comunitat lingüística amb total normalitat com té l'Estat espanyol amb l'Amèrica llatina. En tot cas, creiem que no caldria esperar el nou múltiplex per a poder veure TV3, ja que existeixen freqüències disponibles que ho permetrien de hui a demà.
Fabra ha imposat el respecte a les senyes d'identitat.
Jo no veig cap periodista autocensurant-se i que no puga dir País Valencià, com no veig cap valencià entrevistat a TV3 que no puga dir-ho. Primer que arribe el senyal i després ja veure'm. Queden dos anys de legislatura, hi podria haver un canvi de govern i ja veurem si aquest acord no queda en lletra morta.
Darrera actualització ( Dimarts, 21 de maig del 2013 02:00 )
Diari El Punt Avui. Daniel Betoret. Elx

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre En defensa de la llengua (337)