c/ d’en Serra, 13, edifici Can Fondo, 07400 Alcúdia
Tel.: 00 34 971 897 116
ʺÉs incomprensible que molts grups musicals siguen marginats pels mitjansʺ
La Veu del País Valencià - Cristóbal Calvo. València 15-Mar-2013
Divendres, 15 de març a les 00:00h
ʺÉs incomprensible que molts grups musicals siguen marginats pels mitjansʺ
Voro Golfe Cervera, coordinador de La Gira d'Escola Valenciana
Comentaris Cap comentari
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vots)
Voro Golfe, coorninador de La Gira
Escola Valenciana
URL curta
Etiquetes
Cultura, Escola Valenciana, Música
Comencen les falles i comença La Gira, el seu coordinador, en Voro Golfe, ens parla del projecte i ens convida a continuar donant suport a la música en valencià.
Cristóbal Calvo / València
-Aquest any és l'octava edició de La Gira, quins entrebancs ha hagut de superar per a consolidar-se com a circuit i aparador de la música en valencià?
Els entrebancs sempre són la possibilitat de tindre uns recursos econòmics i humans estables. Cada any s’han pogut organitzar més o menys concerts a les comarques. Han hagut anys que hem pogut rondar la vintena, coincidint amb les Trobades d’Escoles en Valencià que organitzen les Coordinadores comarcals d’Escola Valenciana. Però des de fa algunes edicions, el volum de concerts ha baixat una mica perquè la nostra filosofia de concerts comarcals sempre ha estat que siguen gratuïts i, en alguns casos, establir preus molt, molt reduïts. Això suposa un gran risc econòmic i tal com està ara mateix la situació socioeconòmica valenciana en general i d’una entitat cívica com la nostra en particular, no ens podem permetre eixos reptes. Per tant, hem aconseguit consolidar aquest circuït musical i centrar molt els esforços en cites clau de La Gira com són el Concert de Falles, el Fesfoc -que és el concert de Fogueres d’Alacant- i el Feslloch, el festival de tres dies que tanca La Gira el segon cap de setmana de juliol. En tot cas, per a l’edició d’enguany, per suposat, que comptarem amb concerts a les comarques i ja en tenim uns quants tancats a la Marina Alta, a la Safor-Valldigna, al Camp de Túria, a la Plana i a l’Horta Nord.
Malgrat la nostra tasca i la que fan altres entitats, productores i els mateixos grups, és innegable, que actualment no existeix una normalitat en la promoció de la música en valencià. No obstant, ningú pot negar que hi ha una enorme quantitat de grups i també un públic fidel i relativament nombrós que segueix de prop l’activitat d’aquests músics. Ara com ara, el volum de joves que han assistit a les edicions de La Gira d’Escola Valenciana ascendeix a més de 130.000, una xifra que no és pot desdenyar. Alhora, resulta objectivament incomprensible que grups que aconsegueixen convocar milers de persones als seus concerts, i que fins i tot toquen més enllà dels límits geogràfics del País Valencià, siguen silenciats i marginats per grans mitjans de comunicació valencians, amb la consegüent manca de promoció que això comporta, no sols per a aquests grups, sinó bàsicament, per a altres formacions que necessiten una major publicitat del seu treball.
La música és hui un instrument de defensa, de promoció, de dignificació i de normalitat de la llengua. Ara bé, no cal donar-li un component d’estricta militància, per dir-ho així, a la feina que fan els nostres músics i cantants.
-Existeixen projectes similars actualment al País Valencià, amb els quals poder col·laborar i ampliar l'oferta de música en valencià?
Sortosament hi ha molts col·lectius i moltes associacions que programen concerts. No som els únics. Així mateix, el projecte de La Gira d’Escola Valenciana col·labora en l’organització o dóna suport a concerts puntuals quan ens ho demanen col·lectius de comarques o en altres casos, com per exemple, el Concert de benvinguda que van organitzar els estudiants de la universitat Jaume I de Castelló el passat mes d’octubre a Vila-real. La nostra particularitat rau en què tenim un projecte de país, un projecte amb diverses branques, que abracen moltes comarques.
-Quin percentatge de l'èxit obtingut per La Gira correspon a les institucions públiques?
Si ens referim a les institucions principals de l’Administració valenciana, malauradament haurem de contestar que molt escàs, per no dir nul. La cosa canvia quan ens referim a certs ajuntaments, ja que, per sort, hi ha corporacions municipals que no sols donen suport a concerts de La Gira, sinó que, de vegades, programen concerts en festes, setmanes culturals, etc. També cal esmentar el suport de les universitats valencianes pel que fa a l’edició del discos recopilatoris de La Gira, així com en l’ajuda econòmica de la Universitat de Valencià en el Concert de Falles, de la Universitat d’Alacant al Fesfoc o l’Ajuntament de Benlloch al Feslloch.
Foto: Xepo W.S
-És directament proporcional el consum de música en valencià de les noves generacions amb els programes d'immersió lingüística i d'ensenyament en valencià que s'han dut a terme els darrers anys?
Caldria un estudi acurat per contestar amb dades fiables i contrastades aquesta pregunta, però és evident que és fàcil pensar que les fornades d’estudiants que han cursat tot o part del seu ensenyament en valencià, són els principals consumidors de les nostres músiques. Cada cop hi ha més gent que viu en valencià, perquè ha estudiat en valencià. Tot i això, el mèrit no és sols de la conscienciació de fer i consumir música en valencià, sinó de la qualitat i la varietat de les propostes musicals que els nostres grups ofereixen. Si l’oferta fóra de baixa qualitat, la demanda no aniria en augment, perquè a la gent no li agrada que li donen gat per llebre.
-Està en perill aquesta realitat cultural amb la nova llei WERT?
El valencià i la música en valencià han sobreviscut a molts entrebancs. El franquisme, com és ben sabut, va tractar d’aniquilar la nostra llengua i la nostra identitat pròpia, però alhora també va despertar les consciències d’un poble que venia d’un silenci antic i molt llarg, com cantava Raimon. En la Transició es va perdre una oportunitat d’or per apostar per la nostra llengua i per la nostra cultura. El naixement de RTVV, que podria haver estat cabdal per a la promoció i la consolidació d’un mercat de música en valencià, va ignorar, tret de comptades excepcions, la nostra realitat musical. Els noms de referència de la Transició (Al Tall, Carraixet, Remigi Palmero, Lluis Miquel…) van ser durant molts anys els únics representants de la nostra música, però des de fa quinze anys (potser des de la irrupció del fenomen Obrint Pas) la gent més jove s’ha sentit reconeguda amb els nous estils musicals i ha eixit al carrer a fer sentir la seua veu. I tot s’ha fet, com hem dit abans, amb poques ajudes institucionals.
Ara sembla que estem en una fase en què encara ens volen estrènyer més el dogal que alguns ens han posat al coll. Però el nostre país i la nostra gent, almenys una part molt important, diu sí al valencià i sí a la música en valencià.
L’avantprojecte de llei Wert és un altre cantar, les lleis es deroguen, els governs canvien i cal que tinguem una cosa ben clara: que sempre que hi haja moviments socials de base consolidats, hi ha certs objectius socials que resisteixen a les inclemències polítiques. Al País Valencià mai s’han fet polítiques continuades i actives per normalitzar la llengua i, des de fa 30 anys, que els moviments socials poden tindre veu, la recuperació del valencià és un fet innegable. No a la velocitat que ens agradaria, però sinó, no estaríem parlant ara ni de La Gira, ni de música en valencià feta per gent jove i creativa.
Foto: Xepo W.S
-Creu Escola Valenciana que aquest incipient mapa de nous grups, combinat amb les arrels de les nostres bandes a tot el País Valencià, ens permet pensar amb un present musical més viu que mai i amb un futur més prometedor?
Actualment vivim un moment de molt bona salut musical pel nombre de grups, per la diversitat d’estils, per la qualitat de les propostes i perquè, en molts casos, és gent molt jove. A més, han sabut trobar altres camins de promoció i difusió a través de les xarxes socials, que saben explotar molt bé. El futur és prometedor i per això cal cuidar siga com siga la bona salut amb la qual comptem.
-Part d'eixe futur hi és a la xarxa; com veieu el fenomen del micromecenatge, de les noves plataformes d'internet que permeten finançar qualsevol tipus de projecte, entre d’altres, musicals?
Ho demostren les últimes edicions de discos, tant de grups emergents com de grups consolidats, que han provat i estan provant amb la fórmula del micromecenatge i els està funcionant, perquè el públic respon i perquè a més, és un públic conscienciat i disposat a contribuir a dur endavant projectes tan bonics. Però, aquest hauria de ser un element més de producció de projectes i no l’únic.
Foto: Atupa
-Quines novetats incorpora aquest any La Gira d'Escola Valenciana?
Més que de novetats, cal parlar de persistència, de continuïtat, de creença en allò que fem, malgrat la crítica situació econòmica. Per això m’haureu de permetre que recorde que el Concert de Falles és el 17 de març a Burjassot i que té un cartell de luxe perquè tindrem Orxata Sound System, un dels grups de música valencians més importants; Txarango, un grup català que ha estat la revelació musical durant l’últim any; i Atupa, una formació emergent de l’Horta que aterra amb força en el panorama del hip hop. Per al Feslloch també hi ha grups confirmats com són Obrint Pas, Aspencat, Peret i Marieta o KOP. La cita, els dies 11,12 i 13 de juliol.
La Veu del País Valencià - Cristóbal Calvo. València
Origen
http://www.laveupv.com/entrevista/1327/e...
Més sobre Absència del català (504)
- Nous atacs contra el català a Internet (notícia, 01/09/2014)
- Un musical sobre el tren de Sóller obvia la llengua catalana (notícia, 08/08/2014)
- Podem Menorca estrena web només en castellà (notícia, 08/08/2014)