Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“La posició autoritària del periodista cada volta té menys sentit”

Diari El Punt Avui. Daniel Betoret. Alacant 8-Feb-2013

JOAQUIM M. PUYAL Periodista i filòleg
“La posició autoritària del periodista cada volta té menys sentit”
El periodista i doctor en lingüística adverteix que la bona comunicació ha d'anar acompanyada d'un professional que se'n responsabilitze
Aposta per potenciar les idees que aproximen valencians, catalans i balears
08/02/13 02:00 - Alacant - Daniel Betoret
[El periodista i filòleg Joaquim Maria Puyal. Foto: D.BETORET.]
El periodista i filòleg Joaquim Maria Puyal. Foto: D.BETORET.
1
Canals relacionats

Canal: Entrevistes

El periodista, filòleg i doctor en lingüística, Joaquim Maria Puyal, ha visitat recentment la Universitat d'Alacant, convidat per l'Institut d'Estudis Catalans, on ha analitzat el paper del comunicador en la transmissió dels discursos a les masses. Puyal, estudiós dels mitjans de comunicació i del seu paper en la societat, està considerat un “mite vivent” de la radiodifusió en català, en què ha completat més de dues mil retransmissions del Barça.
Diria que fer ràdio en català és una filosofia?
És que la llengua no és sols un element de transmissió. Una llengua és una manera de mirar el món, d'explicar la realitat, de transmetre l'afecte dels pares als fills i de transmetre els valors d'una col·lectivitat; la llengua, és un lloc on projectar-se, reflectir-se, identificar-se... A més, a través de la llengua identifiquem el grup en què ens reconeixem.
Quina importància té l'ús que en fem, de la llengua, els mitjans de comunicació?
Tota. Quan tu articules una proposta mediàtica, ja sigui a la televisió, a la ràdio o sigui una transmissió de futbol, fas servir una sèrie de referències, de símbols, de metàfores de la realitat que comparteix l'oient, ja que aquest també utilitza el mateix codi. Aquest codi és el que us cohesiona i que fa que us entengueu. Aquest element, ultrapassa de molt l'àmbit estrictament mecànic que podríem atribuir a la llengua en tant que vehicle, en tant que instrument.
Les noves tecnologies han canviat la forma de fer ràdio?
Sí, les noves tecnologies en han sacsejat i com passa sempre, davant d'un nou paradigma, s'estableix un petit terrabastall. Això vol dir que la gent que estava acomodada a l'anterior sistema, doncs nota que aquesta ja no és una posició estable. El nou paradigma implica un canvi d'hàbit, de consum, de maneres de fer, al qual, la gent més jove s'adapta amb més rapidesa.
Però l'objectiu de comunicar s'hi manté?
La comunicació s'hi manté invariable més enllà de la tecnologia. Per tant jo crec que davant d'aquesta situació el paper de tots plegats no és el de refusar res, sinó adaptar-se i el periodisme s'ha d'adaptar a les noves circumstàncies.
És més fàcil adaptar-se a les noves tecnologies per part d'aquells que no practicaven abans la comunicació vertical?
Aquesta complexitat ha de servir perquè millore la qualitat de la comunicació. La posició autoritària del periodista que parla excatedra i que dicta sentència en les seues afirmacions cada cop està més debilitada i cada cop té menys sentit. La capacitat de la gent de contrastar i de resposta que té el conjunt de la població no ha de servir per a res més que per a millorar les comunicacions.
Les noves tecnologies també han implicat que tothom pugui fer pública la seva opinió i informació.
En aquest sentit, convé dir que, la comunicació, perquè tingui les característiques de qualitat inherents a la bona praxi, ha d'anar acompanyada de l'aval d'un professional que es responsabilitzi de la cosa publicada. Des d'aquest punt de vista no podem donar el mateix valor a les comunicacions que circulen per la xarxa, sense de vegades identificar-ne la procedència, amb la comunicació que firma un periodista responsable que avala la informació perquè l'ha elaborada de les seves fonts i de la qual respon personalment respon.
Valencians, mallorquins, catalans, som cosins? Som germans?
Doncs bàsicament som persones. Avui que es parla tant de globalització la realitat és que hi ha molta gent al món que no té ni lluma elèctrica i nosaltres estem parlant de noves tecnologies. Per tant, catalans, valencians i mallorquins, som persones igual que els africans, que els polinesis o els americans. Després, per raons històriques tenim un passat comú i unes influències comunes i per raons pràctiques tenim una llengua comuna que fa que jo ara estigui a Alacant i que pugui parlar la mateixa llengua que parlo a Barcelona i que tu m'entenguis, la qual cosa ens aproxima i fa que tinguem moltes referències, molts símbols i molts elements de la nostra identitat col·lectiva compartits. Per això, m'agrada molt més potenciar les idees que ens aproximen que no pas les poques, molt poques coses que ens separen, perquè la diferència no fa res més que enriquir-nos.
Darrera actualització ( Divendres, 8 de febrer del 2013 02:00 )
Diari El Punt Avui. Daniel Betoret. Alacant

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Estandardització/llengua culta (96)