Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Reconeixement a Jem Cabanes

Vilaweb 4-Dec-2012

Dimarts 04.12.2012 06:00

Reconeixement a Jem Cabanes

Jem Cabanes, autor del llibre d'estil de VilaWeb, es retira aquesta setmana • Filòlegs i gent d’àmbits diversos que hi han tingut relació n’exposen la dimensió intel•lectual i lingüística.

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Jem Cabanes es retira (més que 'jubilar-se', ell prefereix el mot tradicional ‘retirar-se’) i deixa de fer de cap d'estil de VilaWeb, tasca que exercia des de l'any 2001. Poeta, traductor i corrector, ha fet una valuosa aportació lingüística a la llengua catalana, a través d’estudis filosòfics, de traduccions i de la feina de corrector en mitjans de comunicació (al diari Avui als anys setanta, a TVE-Catalunya als anys vuitanta, al setmanari El Temps als noranta, i a VilaWeb aquest darrer decenni). Amb el llibre d'estil de VilaWeb, que aviat s'editarà en versió digital, va confegir una obra referent per als mitjans de comunicació dels Països Catalans.

Com a reconeixement a la seva tasca hem demanat l'opinió dels filòlegs Josep Ferrer, Gabriel Bibiloni, Juli Moll i Jordi Badia; i de la cantant Maria del Mar Bonet, l'artista Antoni Llena, el sociòleg Salvador Cardús i l'escriptora Raquel Ricart. Tots, en un moment o un altre de la seva vida, han col·laborat amb ell. Els seus testimonis descriuen la dimensió intel·lectual i la transcendència lingüística d'una trajectòria digna i exemplar d'estima a la llengua i al país.

JORDI BADIA (lingüista i, d’ara endavant, cap d'estil de VilaWeb)
Néixer a pagès, poder estudiar en català quan era prohibit, viure períodes llargs a diversos indrets del país i de l’estranger i posseir una facultat extraordinària per a aprendre llengües... Tot això va proporcionar a en Jem Cabanes una gran solidesa i vastitud de coneixements. Traductor de moltes llengües, ha tingut per ofici principal –des de l’edat de 14 anys!– la correcció lingüística de textos catalans, camp en què ha excel·lit. Fidel a l’obra de Pompeu Fabra, sempre ha maldat per aprofundir la ‘depuració’ del català, tal com demanava el Mestre. Guiat per la coherència, el rigor i l’afany de treballar polit, ha anat esculpint un monument a la genuïnitat i a la claredat, el model d’una llengua vigorosa i lluent que s’insereix amb dignitat en el conjunt d’idiomes ‘lliures’ del món. Ho va escriure l’any 1984: ‘He partit de la idea que només hi ha una llengua catalana, única, indestriable, i no m’he deixat obsedir pas gaire per la idea de si m’ajustava o no al català de pobre que avui es recomana tan sovint com a model.’ La llengua que propugna en Jem és tan independent com el país que anhelem. I de cap manera no és ni encarcarada ni artificial, ans és un català àgil i viu, que ens fa sentir que som a casa.

L’atzar o la voluntat van fer que en Jem Cabanes no seguís el camí d’uns altres savis, com ara en Coromines o en Moll, sinó que acabés trescant per aquest viarany incert i fangós dels mitjans de comunicació. Va fer feina al diari Avui, al circuit català de TVE, al setmanari el Temps... I des de tots aquests focus va mirar de propagar una manera segura, actual i ben nostra de dir els mots. Tanmateix, la millor recompensa a la seva feina, la hi ofereix VilaWeb, l’empresa que l’ha convençut perquè confegís un magnífic llibre d’estil, i que el fa seu de dia en dia sense por. Jem, visca la llengua... lliure!

ANTONI LLENA (artista i ex-caputxí)
És difícil de trobar la paraula justa que assenyali el talent lingüístic d’en Jem Cabanes. Potser la més adequada seria una que fos a tocar del terme ‘geni’. ‘Geni’ lliga amb ‘genuí’, i ‘genuí’ fa pensar en ‘natura’, que sempre és sobreabundant. La natura ha dotat el meu amic d’una excepcional capacitat per a la lingüística, una capacitat que ell ha treballat amb esforç titànic. Si dic que s’hauria de trobar una paraula a tocar de ‘geni’ és per excloure el terme ‘genialitat’ que és la faramalla supèrflua que acompanya el ‘geni’. En Jem ha treballat, treballat i treballat sense cap més afany de recompensa que no fos de revelar-nos el fulgor secret de la llengua catalana. I mentre ho feia ha trobat la bellesa i ens l’ha servida a dolls. En Jem és un dels amics més grans que tinc. Ell com a aristotèlic i jo com platònic ens hem discutit sovint, sense deixar mai de conrear una amistat profunda, arrelada. (Estimat amic, aquests quatre mots reclamen el sedàs de la teva correcció).

GABRIEL BIBILONI (lingüista)
Em diuen que Jem Cabanes es retira, i sabem que ho fa deixant enrere un servei al país d'aquests que mereixen un reconeixement profund. Poques coses ens semblen tan meritòries com tota una vida dedicada a una llengua que ha de bregar constantment per surar amb dignitat contra una mà de forces poderoses que voldrien sumir-la al fons de l'oceà.
En Jem té tots els ingredients que té un gran lingüista en un país com el nostre: preparació, conviccions clares, sentit de la llengua (el que sovint diem metafòricament ‘olfacte’) i una altra cosa essencial: una àmplia competència multilingüe, que sempre permet focalitzar els problemes del català amb una visió universal de les coses. Quan a la dècada de 1980 brostaren uns esperats mitjans de comunicació en català que posaren fi a un buit humiliant, mentre alguns professionals escapçaven en aquests mitjans la possibilitat de culminar un fil històric d'elaboració d'una llengua autocentrada, Jem Cabanes treballava amb entusiasme i amb pocs recursos al centre barceloní de Televisió Espanyola per mantenir els bons principis d'aquell autocentrament. Més tard, Cabanes va treballar de corrector i assessor lingüístic a VilaWeb, on continuà contribuint a la construcció de bona llengua. El juny del 2006 ja vaig fer pública la meva lloança del llibre d'estil de VilaWeb, obra de Jem Cabanes i feliçment diferenciada de la línia ideològica de la majoria de llibres d'estil aleshores existents.
Estic segur que el retir professional de Cabanes no serà una retirada del servei al català. Li desig molts d'anys de bones aportacions a la llengua i a la literatura –cal també reconèixer la seva important tasca de traductor– en la línia que sempre ha servat i ensenyat a servar.

RAQUEL RICART (escriptora)
Quan vaig conèixer Jem Cabanes van ploure estreles. I no érem a muntanya, ni havia arribat l'estiu, i ni tan sols ens havíem vist mai.
Tinc tendència a comparar l’escriptura amb la costura. Per això dic que escric com brodaven les iaies: atentament, puntada a puntada. Tinc capses i capses plenes de fils diferents esperant que els arribe el torn del brodat. Però me’n falta un: el fil de l’agulla de Jem. És un fil molt prim, destil·lat per una vida de feina, per un foc d’amor i de passió pels mots i per la llengua. Un fil que és fet amb la matèria de les estreles. Un fil que, per allà on passa, deixa un polsim d’argent, un raig de paraules vives i plenes de llum. Jo tinc la sort que Jem passe el seu fil pels meus brodats. Però això només és una part. Jem Cabanes és un regal en la meua vida, una pluja d’estreles.

JOSEP FERRER (lingüista)
En Jem és un punt de referència segur per a tots els qui maldem per una llengua catalana viva i recuperada dels segles de subordinació, i és alhora un model encoratjador d'actitud nacional sense fissures per a tots els qui aspirem a uns Països Catalans lliures de tota genuflexió. Que per molts anys pugui continuar el seu mestratge i en puguem gaudir.

MARIA DEL MAR BONET (cantant)
No oblidaré mai el temps que vàrem treballar junts. En Jem em va ajudar en diversos enregistraments. La seva saviesa en el món de la filologia és immensa, i té un gran coneixement sobre les parles de tots els Països Catalans… Topar amb en Jem va ser una cosa molt bona, no solament en el vessant lingüístic, sinó també en la part personal. D'alguna manera, esser al seu costat era tenir contacte amb algú més enllà de la feina. És una persona d'una gran humanitat, que em va demostrar una gran estima. Encara que no ens vegem gaire, el considero un amic estimat, i això no passa sovint.

JULI MOLL (lingüista)
M’han demanat unes paraules sobre el meu amic i reconegut professional de la llengua Jem Cabanes, amb motiu de la seva jubilació. Del punt de vista professional, la seva aportació a l’enaltiment de la llengua mitjançant l’aplicació rigorosa de criteris de correcció ha estat molt i molt gran, ja des dels temps llunyans de la seva col·laboració a TVE-Catalunya fins als actuals de VilaWeb. I és que Jem Cabanes combina amb eficàcia uns vastos coneixements de la llengua pròpia, de les llengües clàssiques, i de les llengües de cultura occidentals, amb sans criteris del que ha de ser la llengua catalana moderna: no supeditada a cap altra, ni al castellà ni al francès ni a l’anglès, bevent en les fonts de la pròpia tradició, des dels nostres clàssics fins a la llengua viva actual, destriant el que és mera còpia servil del castellà del que és fruit d’aquella tradició i encara perviu, sigui en la llengua de les classes populars, ciutadanes o del camp, de Catalunya, del País Valencià o de Mallorca (no debades ha viscut, amb orella atenta, en els tres territoris, cosa que li permet de parlar amb tota naturalitat en mallorquí, en valencià o en el seu català originari de la Pobla de Lillet), i seguint amb un gran coneixement l’obra lingüística de Pompeu Fabra i la seva normativa. Davant de tota una vida dedicada amb honradesa a aquesta benemèrita causa, no puc sinó dir amb emoció: gràcies, Jem.

SALVADOR CARDÚS (sociòleg)
L’atzar –no pas allò que abans en deien les ‘condicions objectives’– m’ha permès de fer uns pocs amics d’unes qualitats excepcionals. En Jem Cabanes n’és un. Vull dir que ni per generació, ni per estudis ni per ofici no ens hauríem d’haver conegut. Però uns amics comuns, unes circumstàncies biogràfiques poc ordinàries i uns mateixos compromisos cívics ens han fet coincidir de manera insistent i persistent. I això inclou des de la primera farineta que va péixer a un dels nostres fills, passant per les correccions a molts dels meus escrits al Temps, els versos que d’una manera fidel ens ha adreçat per felicitar dates assenyalades o el fet que ens haguem trobat a la mateixa trinxera del combat per la llibertat i la dignitat nacionals. Sigui com sigui, l’amistat d’en Jem és una de les bones. Vull dir, no pas de les que et fan indulgent, sinó exigent amb tu mateix.



Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Jem Cabanes

Editorial

Jem Cabanes, la veu de VilaWeb



Un diari és una màquina complexa. Sovint, de fora estant, es veu només una minúscula part de l’iceberg, aquella que els lectors troben cada vegada que obren la pantalla. Però açò és simplement el final d’un procés i pel camí molta gent ha d’haver fet la seua feina tan bé com ha pogut perquè la punta de l’iceberg lluesca.

En el cas de VilaWeb hi ha hagut poca gent tan determinant com Jem Cabanes. Durant una dècada, Jem ha estat el cap d’estil d’aquesta casa i, doncs, ha tingut la feina, l’encàrrec, de definir com escrivim i com parlem, com ens adrecem als lectors. No tan solament del punt de vista de la correcció lingüística, ans també del punt de vista del model de llengua, del model de periodisme i del model de país que durant aquests divuit anys hem anat construint.

Fruit de la seua feina ha estat el llibre d’estil de VilaWeb, una obra que ens fa sentir particularment orgullosos. Aquest llibre compila i explica a bastament el seu model de llengua, basat en la genuïnitat i en la combinació de dues savieses que en el seu cas es combinen espectacularment: la saviesa popular i l’erudició més profunda. No es pot calcular quantes vegades ens ha enriquit amb una d’aquestes dues savieses o amb totes dues ensems, cosa que ha fet millor, infinitament millor, la nostra feina.

Ahir Cabanes es va retirar. Li ha arribat l’edat en què dècades de feina ferma i constant li donen dret a la recompensa de no haver de barallar-se cada dia amb els nostres textos. Els qui treballem a VilaWeb i molts dels qui van treballar-hi en unes altres èpoques ahir li vam retre un senzill reconeixement, un homenatge de companys agraïts que avui vull compartir amb els nostres lectors. Uns lectors que, sense saber-ho, han gaudit molt de Jem Cabanes, encara que la cara o la signatura de l’article mai no fóra la seua.

Ell ahir ens va regalar una darrera lliçó magnífica. Cada dilluns ho feia, però ahir la vam viure amb una particular emoció. Ens va reclamar que no oblidàssem que la llengua modela la societat i que és una manera de veure i de viure. Va repetir la seua preocupació pel desgast del català a mans de l'escola i els mitjans. I ens recomanà de llegir els clàssics: Xammar, Sagarra, Gaziel, fins i tot Pla, una estona el dia. Va citar sant Pau en grec i va dissertar sobre el perquè del ‘li'l’ al País Valencià i el ‘l’hi’ de la resta del domini.

En tots aquests anys Jem Cabanes ens ha obsequiat amb una radical manera d'entendre el paper de la nostra llengua. Ha lluitat com pocs contra l'empobriment lèxic i estructural del català. El fa enrabiar la pèrdua de capacitat expressiva i de rigor, tant com l'exalta un text ben construït, un article sense concessions.

El 2005, quan el llegendari William Safire es va retirar del càrrec de cap d’estil del New York Times, va deixar escrit que finalment seria feliç: ‘No hauré de prendre decisions sobre cada cosa que passa al món i, en canvi, un benvingut verticalisme em deixarà aprofundir durant hores i dies específicament les coses que vull saber.’ Que així sia, Jem, i que per molts anys més continues escampant el teu amor intens pel català, la teua estima insubornable pel país i la teua rigorosa capacitat crítica.

Vicent Partal
BIOGRAFIA

Jem Cabanes i Orriols
(la Pobla de Lillet, 1942)


Poeta i traductor. Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina (Flandes). El 1976 publicà el llibre de poesia ‘A festes de pollancs i aurores'. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció (a l'Avui, a TVE de Catalunya, al Temps, a VilaWeb). És autor del Llibre d'estil de VilaWeb (2006). Ha traduït obres en un gran nombre de llengües: grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec. D'ençà de l'any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n'ha vistes editades més d'una quarantena. S'estrenà com a traductor amb els evangelis de sant Mateu i de sant Marc de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana i amb un 'Catecisme holandès' elaborat pels bisbes dels Països Baixos. Després es decantà, principalment, per la literatura infantil i juvenil i per l'assaig: filosofia, teologia, lingüística, història, sociologia i psicologia, amb autors com ara Antonio Gramsci, Roland Barthes o Michel Quiost. També ha traduït dos grans dramaturgs, l'un noruec i l'altre suec, Ibsen i Strindberg, en un volum de 'Teatre' (1985) que comprèn dues obres de cadascun. Igualment per a l'escena, traduí del suec 'Nit de tríbades' (1979) de Per Olov Enquist. Partidari de la traducció com a producte autosuficient, defensa una recreació literària equiparable a la de l'original.

(Aquesta biografia apareix al 'Diccionari de la literatura catalana' de l'Enciclopèdia Catalana.)
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4061407/2...

Més sobre Figures i personatges (1155)