Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Antoni Nughes: “Fa trenta anys que faig la missa en català a l’Alguer”

Núvol - Agustí Mas. Andorra 27-Nov-2012


Antoni Nughes: “Fa trenta anys que faig la missa en català a l’Alguer”
Agustí Mas. Estira la llengua. Andorra.
/ 27.11.2012

El director de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, Antoni Nughes, ha explicat que hi ha optimisme en la normalització del català a la ciutat sarda. Ho ha dit al programa de Ràdio Nacional d’Andorra Estira la llengua! a propòsit de l’inici de les classes d’aquesta institució, l’any en què es compleix el trentè aniversari de la seva existència.



Antoni Nughes, director de l'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu



“Si sé que algú parla alguerès no li parlaré italià. Jo, als meus pares, no els he dit mai una paraula en italià”. Així de taxatiu i amb la naturalitat que parlaria qualsevol ciutadà de qualsevol Estat monolingüe es manifesta mossèn Antoni Nughes. A més de ser capellà i estar al darrere de la revista L’Alguer, és el director de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu. A part d’expressar-se amb naturalitat sobre l’autèntica identitat lingüística i cultural de l’anomenada barceloneta sarda, es mostra molt ferm en l’activisme per la llengua: “Si una cosa per tu compta, ho fas. Si no, és un fet de folklore i prou. I per mi, des del punt de vista lingüístic, el folklore no m’interessa”. I posa com a exemple la seva professió: “Fa trenta anys que faig la missa en català i hem tingut dificultats per part dels bisbes, però tirem endavant”.

Antoni Nughes justifica molt clarament el perquè de l’activisme a favor de l’alguerès. És una qüestió d’atenció a la fragilitat d’una realitat única. L’alguerès va néixer amb la conquesta per part dels catalans de l’illa de Sardenya, pels volts de l’any 1353. Amb el pas dels anys, la relació entre la ciutat i Catalunya es va escapçar i van passar ni més ni menys que 500 anys de desconeixença, per part dels Catalans, de l’existència de parlants de català a l’ultramar. Així, durant aquest temps, aquell reducte de català va evolucionar pel seu compte, mantenint arcaismes, adquirint italianismes i influències del Sard. Llavors, el 1887, un diplomàtic reusenc va redescobrir-lo i fins fa 40 o 50 anys no es va produir un veritable retrobament entre els Països Catalans i l’Alguer. Tot això, Nughes ho descriu com “un miracle vivent en l’àmbit històric i sociolingüístic” i insisteix que “hem de fer tot el possible per mantenir-lo viu” i, per aconseguir-ho, diu que hi ha esperances “si no, no hi treballaríem”. Això sí, el director de l’Escola d’Alguerès té molt clar que l’Alguer no és Catalunya, com tampoc és Sardenya: “Som una petita comunitat que és catalana en un context de llengua i cultura sarda. La nostra identitat és nostra nostra, però té relació amb els uns i amb els altres”.

Aquest dilluns a les set del vespre ha començat el curs a l’Escola d’Alguerès. S’hi fan classes de llengua i gramàtica, de literatura i d’història. I Nughes fa èmfasi en aquesta darrera matèria: “Si no saps qui ets no pots saber on vas. I una escola de llengua sense classes d’història no té sentit. És qüestió de recuperar els moments històrics importants de la nostra comunitat algueresa, cosa que té relació amb la catalanitat”. El curs comença amb “les perspectives de sempre”. Els trenta anys d’existència de l’escola fan que el seu ritme sigui imparable i que la seva maquinària avanci amb la inèrcia de sempre. El primer curs de llengua té uns 28 alumnes, una xifra de mitjana i, comptant totes les matèries i els cursos, l’escola suma una quarantena d’estudiants nous. Només en llengua, uns quinze més, enguany. El director troba que “és un èxit”. El perfil dels alumnes de l’escola ha anat canviant al llarg de la història de l’Escola Pasqual Scanu. “Els primers anys hi havia, exclusivament, gent ja parlant d’alguerès que volia aprendre a llegir-lo i escriure’l. Aquests últims anys també tenim gent que no el parla i que vol aprendre a parlar-lo, llegir-lo i escriure’l. Això inclou joves estudiants”. Per tant, es pot pensar que l’alguerès té el futur una mica assegurat. Més, tenint en compte que dels 40.000 habitants de la ciutat, uns 15.000 el parlen. Alhora, Antoni Nughues afirma sense embuts que “a la gent que s’apunta a l’escola li intentem posar una mica de foc al cor amb els signes d’identitat i la nostra llengua. El lema de la nostra escola és ‘Qui no estima la sua llengua no vol bé al sou país’”.



Escola d'Alguerès Pasqual Scanu



El nom de l’escola, Pasqual Scanu, ret homenatge a un escriptor i pedagog de principi del segle XX que va dedicar la vida a l’alguerès i al retrobament entre Catalunya i la barceloneta sarda. “Va fer molt per la literatura popular algueresa i va refermar les relacions entre l’Alguer i Catalunya. El 1958 va portar la llàntia de la ciutat de l’Alguer a Montserrat”. Preguntant a Antoni Nughes si avui hi ha algun Pasqual Scanu a l’Alguer o sobre si en cal algun, respon amb convenciment: “La història no se repeteix mai. Cada qual ha de fer tot el possible perquè les coses que compten i les coses que tenen significat vagin endavant i no es puguin perdre. Esperem que en surtin però entre tots se pot fer tot”.

Descarregueu el programa de ràdio d’Estira la llengua, aquí.

Twitter: @estiralallengua
Núvol - Agustí Mas. Andorra

Origen


http://www.nuvol.com/noticies/antoni-nug...

Més sobre Alguer (61)