Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El Consell d'Europa renya l'Estat per no protegir el català

El Singular Digital 27-Oct-2012

Política
27/10/2012
09:21 h.
El Consell d'Europa renya l'Estat per no protegir el català
Un informe del comitè d'Experts detecta insuficiències en sectors com la justícia, l’administració pública i la sanitat
Sense títol
Esbroncada des d’Europa a l’Estat espanyol per no protegir el català i victòria de Catalunya després de reiterades queixes en aquest sentit. Un informe del comitè d'Experts del Consell d’Europa, l'organització paneuropea que agrupa 47 països que sumen 800 milions d'habitants, ha detectat insuficiències en l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües en sectors com la justícia, l’administració pública i la sanitat.

Concretament, per exemple, ha demanat a l'Estat espanyol que modifiqui la llei per garantir que qualsevol judici a Catalunya es pugui desenvolupar en català. I proposa a l'Estat que canviï "el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts".

A més, també recomana que es prenguin "totes les mesures legals i pràctiques necessàries" per garantir que una "proporció adequada" del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.

Un problema general

L'informe, fet a través d'informació enviada des de l'Estat i les comunitats però també amb dades obtingudes durant un viatge dels experts, detecta que els serveis públics de competència estatal tampoc utilitzen prou llengües com el català. El text demana un canvi des del govern de l'Estat perquè "els usuaris no se sentin desencoratjats a utilitzar la seva llengua en aquests organismes". D'altra banda, els experts també apunten que la "cooperació" entre el govern de Madrid i les autonomies en aspectes lingüístics "encara és problemàtica en temes com l'educació o els mitjans audiovisuals".

Per tot plegat, l'informe fa cinc recomanacions a l'Estat espanyol. La primera, és "canviar el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts". En aquest sentit, el govern espanyol ha respòs al Consell d'Europa que aquesta recomanació "s'ha enviat al ministeri de Justícia perquè es consideri en les modificacions futures de la regulació en aquesta àrea".

La segona recomanació proposa que es prenguin les mesures necessàries perquè una "proporció adequada" del personal judicial a les comunitats autònomes tingui coneixement de la llengua pròpia de la zona, com el català. En la mateixa línia, la tercera recomanació demana la promoció de programes de formació i contractació que fomentin el coneixement de les llengües minoritàries. Finalment, es recomana que hi hagi una presència de totes les llengües als serveis públics estatals i en l'oferiment dels serveis de salut.

L’excusa de l’Estat: La crisi

El govern espanyol defensa que la crisi econòmica ha provocat "restriccions pressupostàries importants que han afectat la política lingüística" de Madrid afectant "els objectius proposats en relació a la protecció de les llengües regionals i minoritàries". L'executiu diu que per culpa de la crisi s'han suspès projectes de traducció, com la inclusió de plataformes electròniques per traduir les pàgines web i les oficines electròniques dels ministeris.

Amb tot, segons el govern espanyol s'està avançant en la promoció de llengües com el català en l'administració pública i la justícia. De fet, la resposta espanyola diu que "en general, el coneixement de llengües co-oficials es considera un mèrit en la contractació de personal que treballa per l'administració general de l'Estat a les comunitats autònomes amb aquestes llengües", però en cap cas una obligació.

Segons les dades que ofereix el govern espanyol al Consell d'Europa, a data de juliol del 2011 a tot l'Estat hi havia 1.045 llocs de feina a l'administració pública central en què el coneixement d'una llengua co-oficial es considerava un "mèrit notable o excel•lent", i no només un mèrit. A Catalunya, els llocs de feina específics de l'administració de l'Estat on es premiava com a "mèrit notable o excel•lent" el coneixement del català van ser 339. Espanya té més de 590.000 persones treballant per l'administració general de l'Estat, segons dades del 2011 del ministeri d'Administració Pública.
El Singular Digital

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/not...

Més sobre Percepcions de la realitat lingüística des d'Europa i Amèrica (76)

Destacats