Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Les crítiques a la concentració empresarial i al CAC i la defensa de TVC, centren el debat

Escacc - Marc Roca Verdaguer 2-Oct-2012

Notícia
Les crítiques a la concentració empresarial i al CAC i la defensa de TVC, centren el debat #futurTVcat
inShare1

CRÒNICA (2 de 2) | Escribano, Roures i Terribas, moderats per Gifreu. El cartell de la taula rodona prometia continguts de qualitat, es veia amb la resposta del públic que va omplir l'Auditori Blanquerna de gom a gom. Després de les presentacions institucionals i de l'exposició per part de Jordi Fortuny de l'estudi "El futur de la televisió a l'espai català de comunicació" [ llegir 1a part de la crònica], vam començar el debat.

El moderador del debat, Josep Gifreu -catedràtic de periodisme de la UPF-, va distribuir-lo en tres parts. Una dedicada a les tendències de futur del mitjà, una segona a la relació entre la TV pública i la privada i, finalment una tercera encarada a abordar el nou escenari polític que s'obre a Catalunya.

Gifreu, en un breu discurs de presentació, va exposar la problemàtica que té fer previsions amb un horitzó al 2020 (previst a l'estudi que hem explicat), tenint en compte un àmbit com aquest, tant canviant i a tanta velocitat.

Dit això, va presentar als membres de la taula rodona: Jaume Roures, soci fundador de MediaPro, Francesc Escribano, director de Minoria Absoluta i Mònica Terribas, consellera delegada i editora de l'Ara.

Perspectives de canvi en el mitjà televisió amb l'àuge de les noves tecnologies.

Va trencar el gel Mònica Terribas, que va començar dient que ja fa anys que es parla d'un canvi de model a la TV i aquest no acaba d'arribar, tot i els canvis en els hàbits de consum. El rendiment econòmic i el model de negoci que cal aplicar, sumats a la crisi econòmica general, frenen aquesta evolució prevista. Dit això, Terribas encara va preveure deu anys més on els canvis en els hàbits de consum i la introducció de nous models de TV factibles convergiran.

En una línia similar, el fundador de MediaPro, Jaume Roures, va afirmar que la TV tradicional no s'ha acabat, que continua ben viva, tot i els canvis que estem vivint en la forma de consumir els continguts audiovisuals. "Si que hi ha nous hàbits", va dir, però "encara es consumeix televisió linial", va reblar.

Roures va fer força èmfasi en les tauletes tàctils (fent esment a l'iPad d'Apple) com a dispositius que considera que tenen molt de futur en el consum de continguts audiovisuals.

Per Jaume Roures, a Catalunya s'ha invertit molt malament els darrers anys, fent una despesa excessiva i poc útil per la TDT i deixant de banda la inversió en HD. Respecte al 3D, ho veu encara lluny per tenir-ho en compte.

Finalment, Paco Escribano, partint de que "el futur és la televisió", va reflexionar sobre el què ja és un fet, la multitud de pantalles mitjançant les quals consumim continguts audiovisuals, per acabar defensant que la via a seguir és "més televisió i més periodisme" (encara que sigui car).

Abans de tancar el primer bloc del debat, Mònica Terribas, en resposta a l'opinió de Roures sobre finançament i inversions, va deixar anar un dels missatges de la jornada: "la gent arriba a la conclusió que no cal pagar" i això és un problema greu pel negoci dels continguts audiovisuals i el periodisme en general.

Relació entre televisió pública i privada.

El segon bloc del debat, centrat en la relació público-privada de les televisions, va portar a Terribas a criticar la concentració empresarial que s'està duent a terme, primer per part de Mediaset (Telecinco i Cuatro) i, ara, amb l'abraçada de l'ós que ha fet Antena3 a La Sexta.

La recentment nomenada editora del diari ARA també va fer esment a 8TV, preveient grans dificultats perque esdevingui rendible. I, finalment, va fer una aferrissada defensa del paper que té la TV pública catalana i de la importància que té per a tot el sector audiovisual del país. Amb una crítica final: s'escolta massa la crítica fàcil a la rendibilitat de les públiques i hi ha massa poc discurs sobre el model i la qualitat dels continguts de la privada.

Jaume Roures, contestant a la interpelació de Terribas, va acceptar que han "contribuït a l'oligopoli perquè se'ns ha acabat la benzina" (referint-se a La Sexta). I, ho va il·lustrar esmentat la davallada del 50% de la inversió publicitària patida en el període 2008-2012.

El fundador de MediaPro va ser clar en un altre aspecte d'actualitat: "la privatització no farà rendibles les televisions públiques". I, seguint el missatge llançat per Terribas (però, d'una forma molt més taxativa) va afirmar que no hi ha espai per a una televisió privada a Catalunya. A això cal sumar-hi la crida que va fer a "no llançar diners públics" en aquestes emissores.

Francesc Escribano va centrar-se en el tema lingüístic. Pel director de Minoria Absoluta, "Catalunya és un país normal" el què no és normal és espanya (quan a ús de les llengües en les televisions), i ho va comparar a la forma d'actuar de diversos estats europeus. Seguint les paraules de Terribas, va defensar el paper de la televisió pública catalana com a pal de paller del sector audiovisual i va ampliar-ne el discurs fent una crítica: "la indústria audiovisual catalana no ha estat prou defensada en el mercat espanyol.

Efectes del nou escenari polític que es pot obrir amb les eleccions del 25N i la proposta de 'Catalunya, nou estat d'Europa'.

En aquest últim bloc, dedicat als nous escenaris de futur que s'obren políticament parlant, Mònica Terribas va voler deixar constància que MediaPro és l'única gran empresa audiovisual privada amb seu al país, que l'aspecte lingüístic ho determina tot, i va llançar una forta crítica a l'òrgan regulador català, el CAC, ja que es dedica a multar a TV3 i no pot entrar a valorar ni multar per continguts deplorables que apareixen en canals com Telecinco. En un nou estat propi, va reclamar, caldria poder regular als mitjans públics i als privats.

En una línia similar, Roures va criticar el perfil polític dels membres del CAC, afirmant que tots (o, la gran majoria) són diputats o ex-diputats i que no tenen el perfil professional que se'ls hauria d'exigir.

Per la seva banda, Escribano -que també es va posicionar crític amb el CAC- va esmentar un petit (però important) detall: "el què és anromal, també, és la desregulació que es pateix a Espanya". Escribano critica el CAC però, alhora, el considera un organisme europeu modern. Cal recordar que d'òrgans reguladors n'hi ha a tot Europa, excepte a Espanya.

Tots tres ponents van estar d'acord en afirmar que la Catalunya Estat haurà de defensar les dues llengües més parlades, el català com a llengua pròpia del país i el castellà per tots els lligams històrics i socials que té.

Va tancar la taula rodona el debat amb el públic assistent que va tractar temes com la fragilitat del sector públic audiovisual, el paper de les coproduccions público-privades, el perill de que IB3 abandoni la reciprocitat amb el Principat, etc.
Escacc - Marc Roca Verdaguer

Origen


http://www.escacc.cat/ca/contingut/les-c...

Més sobre Espai català de comunicació (254)