Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

“Bauzá em va retreure que el meu sermó era un míting”

Diari de Balears - Clara Giner 5-Jul-2012

Balears | Part Forana
“Bauzá em va retreure que el meu sermó era un míting”
L’homilia que pronuncià dissabte el rector de Sant Bernat de la Real a l’església de Sant Marçal ha aixecat polèmica. Parlava de pobres, de crisi de valors i “d’oprimits en la cultura pròpia”, i el president li ho recriminà
Clara Giner | 05/07/2012 | Vistes: 1517 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

La parròquia de Sant Marçal, el lloc on s'esdevingué la polèmica.

La parròquia de Sant Marçal i bona part de la Cabaneta estan revolucionades des de dissabte. El rector Antoni Garau va convidar el pare Gabriel Seguí, missioner del Sagrat Cor i rector de Sant Bernat al monestir de la Real, perquè fes l’homilia amb motiu de les festes patronals. El religiós va viure de jove a la Cabaneta i havia format part de la parròquia. El seu sermó, però, centrat en la realitat actual i en què parlà de crisi de valors, de pobres, d’immigrants i “d’oprimits en la cultura a la pròpia terra”, ferí la susceptibilitat del president balear i exbatle de Marratxí, José Ramón Bauzá. Fins al punt que en acabar la missa el cap de l’Executiu, acompanyat per l’actual primera vara, Tomeu Oliver, anà a la sagristia i demanà pel pare Seguí, a qui recriminà que més que un sermó havia fet un “míting”.

Seguí, que aquests dies és d’exercicis espirituals a Navarra enmig d’una vall on hi ha molt poca cobertura, va treure llenya del foc, però confirmà que “Bauzá ho va interpretar com si fos un míting i jo li vaig recalcar que allò era una homilia, perquè em basava en la doctrina papal i en el Concili Vaticà II. I aquí va acabar la cosa. M’estim més no fer polseguera amb això. No vull descentrar les coses”, indicà.

El missioner del Sagrat Cor afegí que “no hi don més importància. L’única cosa és que si un polític se sent al·ludit, ell sabrà per què. No sé si es va sentir ofès. No puc entrar en els seus sentiments, però sí que és cert que em va fer un comentari sobre el tema dels oprimits de la cultura a la pròpia terra. Em va dir que això era una novetat per ell. Si ell troba que això és una novetat, ell sabrà”, subratllà.

En aquest context, el prior de Lluc, Antoni Vallespir, preferí quedar al marge de la polèmica i no emetre’n cap opinió. Cal recordar, però, que els missioners del Sagrat Cor, els coritos, han expressat en més d’una ocasió discrepàncies amb el Govern actual. Una de les més conegudes és el rebuig a les seves polítiques lingüístiques; tampoc no els va agradar gens la publicació d’una foto de membres del Govern en una sala no pública del monestir de Lluc, on passaren un cap de setmana.

La parròquia

El rector de Sant Marçal, Antoni Garau, mentrestant, explicà que quan Bauzá se n’anà de l’església “el pare Seguí va venir molt alterat i em digué: ‘Però què pestes m’ha dit aquest?”. El religiós creu que l’anècdota de dissabte “delata poca traça per part del president. Si hagués estat més intel·ligent, no hauria provocat aquesta situació”. I afegí que si alguna cosa “el va molestar és perquè es va dir la veritat”.

També afegí que l’homilia “fou esplèndida”. I insistí que les afirmacions que féu Seguí “foren genèriques i no destorbaven a ningú. Els textos de la Bíblia que es van llegir abans eren més forts i són paraula de Déu. Esper que Bauzá també els hagi escoltat”.

El que és ben ver és que la reacció de Bauzá ha fet popular l’homilia del missioner. I ja són molts els veïns que s’hi han interessat. El rector Garau l’ha haguda de repartir. “La gent me l’ha anada demanant i he hagut de fer-ne fotocòpies i enviar-la per mail”.

Entre les persones que escoltaren l’homilia dissabte s’hi trobava la regidora del PSIB Bel Palau, dels populars siurells de Ca Madò Bet. Palau explicà que “el sermó va estar molt bé. Va ser genèric i parlava de pobresa i immigrants, però sense nomenar cap governant. No n’hi havia per a tant. No entenc com Bauzá ha caigut tan baix. Ha canviat molt des que era batle”, remarcà.

Extracte del sermó

“Si volem vertaderament custodiar la doctrina de què ens parla sant Pau, la que predicà sant Marçal al seu ramat, hem d’assumir igualment una missió d’alliberament i de curació, però en la perspectiva de la justícia, com ens ha dit el profeta Isaïes a la primera lectura. Aquesta missió és la predicació del projecte del Regne de Déu; per tant, no som cridats a apedaçar el món, sinó a transformar-lo segons el voler de Déu. En aquest sentit, nosaltres, tant els preveres com la comunitat cristiana, som pastors de persones, no solament d’ànimes. Per aquest motiu, són nostres també, com a comunitat cristiana, les grans tragèdies de la humanitat (GS 1), és a dir, el clam dels pobres i dels oprimits amb el rostre que actualment adquireixen: els aturats, els immigrants, els oprimits en la cultura a la pròpia terra, la gent desesperada per la crisi econòmica o la que està desorientada per la vida. És cert que els nostres recursos com a Església són molt limitats i que les autoritats públiques tenen el gruix de la responsabilitat dels pobres, perquè engoleixen els nostres imposts. Però aquí no parlam de “possibilitats”, sinó de “compromisos”; la comunitat cristiana pot aportar materialment poca cosa per pal·liar la crisi econòmica i la pobresa en el món, a penes els cinc pans i els dos peixos, perquè no tenim recursos, però ens hem de sentir corresponsables de la sort dels nostres germans.

“Perquè, segons ens diu Isaïes, la nostra sacerdotalitat i el nostre ministeri no s’expressa solament a la litúrgia, sinó també a ‘donar una corona en lloc de cendra; perfum de festa en lloc del vestit de dol, i cants de triomf en lloc del desconsol’ als nostres germans més dèbils; vull dir que som sacerdots i ministres del Senyor també quan tornam el delit de viure amb la nostra solidaritat i amb la nostra proximitat afectiva.

La tradició ha identificat l’al·lot que duia els pans i els peixos a la multiplicació dels pans amb el nostre sant Marçal. Aquest jovençall és la contrafigura del jove ric que, interpel·lat per Jesús a vendre tot allò que tenia per donar-ho als pobres, se n’anà entristit, perquè era molt ric (Mt 19,16-28). En canvi, aquest al·lot de l’evangeli de Joan entrega la seva sarrieta per poder-la compartir. La nostra missió d’alliberament i de curació es verifica en el repartiment d’allò que ens és necessari per a viure; és entregar vida per donar vida.

Qui comparteix, fa un acte eucarístic; i això s’ha de tenir ben present en moments de crisi com el que vivim, en el qual és ben clar que els rics encara acumulen més mentre que els pobres més s’enfonsen, a pesar dels discursos i de tota la retòrica enganyosa. Encara podríem afegir que, en aquests temps d’estretor, n’hi ha que fan el beneit davant la crua realitat, com els apòstols en aquest passatge. L’escut de sant Marçal, amb els cinc pans i els dos peixos, és un reclam per a la solidaritat efectiva d’aquesta comunitat cristiana, en aquesta església que es reuneix per partir el pa, que és el Cos del Senyor. Però se’ns demana també una actitud de fons, la sensibilitat per les persones, perquè altrament la comunitat serà una simple repartidora, quan en realitat és un sagrament viu del Senyor. Sovinteja actualment el maltractament del pobre, la seva degradació i la seva demonitzacíó; ara resulta que els culpables de la crisi són els pobres! Quina barra! Als cristians, doncs, ens pertoca rescatar la seva dignitat i defensar-la com un element de la ‘doctrina sana’; és una urgència dels nostres dies, si volem sortir de la crisi moral, que és la vertadera causa de la crisi econòmica”.
Diari de Balears - Clara Giner

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/balears/b...

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)

• El Govern balear estudia quedar-se amb els drets de l'Editorial Moll (notícia, 18/11/2014)
• Imaginarium es disculpa per enviar una comunicació en català als seus clients (notícia, 16/10/2014)
• Bauzá, el triler trilingüista (Rafel Crespí i Ramis) (testimoni, 16/10/2014)