Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Societat
imprimir Imprimir

Manresa se situa a la banda alta de les ciutats amb més oferta de llengua catalana

Regió7 - Agències. Barcelona 30-Mai-2012

regió7.cat » Cultures
Noticia anterior Noticia siguiente
Manresa se situa a la banda alta de les ciutats amb més oferta de llengua catalana
La capital del Bages és tercera d'un rànquing que encapçala Olot, amb la Seu en segon lloc L'ús del català millora en comerços i administracions

VOTA LA NOTÍCIA
[Meneame]



AGÈNCIESBARCELONA
Olot, la Seu d'Urgell, Manresa i Tremp encapçalen la llista de ciutats amb més oferta de llengua catalana, mentre que l'Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet són les últimes del rànquing, amb una diferència de gairebé 30 punts sobre 100, segons l'estudi Ofercat del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), fet en 20 ciutats catalanes des del 2001. L'estudi ha permès classificar les ciutats estudiades en tres grups, les que ofereixen uns índexs alts (amb nivells superiors a 70): Olot (80), la Seu d'Urgell (79), Manresa i Tremp (78), Figueres, Salt, Girona, Tortosa, Lleida, Reus i Terrassa; les que ofereixen índexs intermedis (entre 60 i 70 punts): Mataró, Granollers, Lloret de Mar, Tarragona, Sabadell i Barcelona; i les que ofereixen índexs més baixos i, malgrat tot, superiors a 50, com l'Hospitalet de Llobregat (59), Cornellà de Llobregat (54) i Santa Coloma de Gramanet (51).
Malgrat aquesta important diferència, l'ús del català a Santa Coloma i en altres poblacions amb baixos índexs d'ús del català a comerços i institucions s'ha incrementat significativament els darrers anys. Cada cop més comerciants i empleats públics responen en català quan el seu interlocutor fa servir aquesta llengua, malgrat que no sigui la seva llengua habitual. Agafant com a exemple Santa Coloma de Gramanet, l'any 2003 només retolaven en català el 37% dels comerços, pel 55% l'any 2010. I pel que fa a l'ús del català com a llengua d'identificació, va créixer en aquest període el 7%. L'Ofercat ha analitzat l'oferta en llengua catalana en els sectors de l'administració, l'economia, la societat, l'oci, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i la sanitat per mitjà de l'observació i la recollida de dades.

Salt i Lloret: excepcions
Així, l'estudi conclou que en general totes les ciutats estudiades -tant a la banda alta com a la baixa- han incrementat l'ús del català a comerços i administracions en els darrers anys. Però sempre hi ha excepcions, i en aquest cas la protagonitzen dues poblacions gironines com són Salt i Lloret. La primera ha patit un lleu retrocés del català a causa de la important comunitat d'immigrants que té, i la segona, Lloret, perquè registra canvis molt significatius entre la temporada turística, quan l'ús del català baixa, i la resta de l'any, quan l'índex puja. Dins de la mateixa administració pública, a més, existeixen importants diferències segons la seva tipologia i, així com la Generalitat i l'administració local mantenen un elevat ús del català en les 20 localitats analitzades, la de l'Estat presenta els índexs més baixos, i voreja els 30 punts sobre 100 a Santa Coloma de Gramenet.
Per sectors, on més normalitzat està l'ús del català és en els àmbits vinculats als sectors públics com la sanitat i l'ensenyament; l'àmbit del comerç i l'oci són els sectors amb més diferències entre poblacions, d'acord amb la diversitat sociolingüística dels municipis. Finalment, l'estudi assenyala el sector dels mitjans de comunicació amb els índexs més baixos i homogenis. Tot i això, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat i presidenta del CNL, Yvonne Griley, que ahir va presentar l'estudi amb el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, va aclarir que la millora produïda durant els dos últims anys en els mitjans de comunicació a causa de l'esclat de les noves tecnologies no està reflectida a l'estudi.
En el sector comercial, els factors analitzats han estat la retolació identificativa de l'establiment, la retolació informativa, la llengua d'identificació oral amb la qual el comerciant comença una conversa amb el seu interlocutor i la resposta de l'interlocutor. Griley va destacar que la llengua en la qual s'inicia una conversa condicionarà el seu desenvolupament, i això s'ha de tenir en compte per "fomentar el català".
Regió7 - Agències. Barcelona

Origen


http://www.regio7.cat/cultures/2012/05/3...

Més sobre Vitalitat del català (37)