Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El 30% del comerç barceloní encara no té rètols en català

Diari El Punt Avui - F. Espiga. Barcelona 20-Mai-2012

barcelonès
El 30% del comerç barceloní encara no té rètols en català
Una enquesta municipal també revela el rebuig generalitzat (71%) dels botiguers de la ciutat a obrir els diumenges
El context de crisi econòmica aguditza el pessimisme sobre el futur del sector
20/05/12 02:00 - barcelona - F. Espiga
[Radiografia del sector comercial de Barcelona Foto: EL PUNT AVUI.]
Radiografia del sector comercial de Barcelona Foto: EL PUNT AVUI.
1
Notícies de ...

Barcelona

El català progressa adequadament pel que fa a la seva presència en els rètols del petit comerç de Barcelona, tot i que encara li queda recorregut per pedalar abans d'assolir la plena normalització. Segons una enquesta elaborada per l'Ajuntament de la capital catalana a 2.400 botigues de les 32.000 de la ciutat –de la mostra, n'han quedat exclosos els negocis de restauració, els que estan en eixos comercials i les grans superfícies–, un 68,1% d'aquests establiments tenen el seu cartell distintiu redactat en la llengua pròpia del país. Una xifra que representa un repunt de prop de sis punts en comparació de fa només dos anys. Cal recordar, però, que la llei de normalització lingüística dicta que aquests elements distintius han de fer servir, com a mínim, el català –el nom, però, pot conservar la seva denominació autòctona– i, si no és així, poden arribar a ser sancionats.

En relació amb l'ús social de la llengua en aquest sector, l'estudi demoscòpic també revela que la pràctica totalitat de botiguers barcelonins entén el català (94,6%), tot i que el parlen en menys proporció (83,6%), i n'hi ha menys encara que el sàpiguen escriure (64%). Aquesta última variable és l'única que ha experimentat un increment respecte al 2009 (+8 punts), mentre que la comprensió (-1) i la parla (-3) van a la baixa.

Liberalització horària

Quant a la possibilitat que se'ls autoritzi a obrir en diumenge, els comerciants de la capital catalana es mostren radicalment en contra d'aquesta hipotètica mesura. Concretament ho expressen el 71% dels enquestats, un percentatge que es manté molt estabilitzat en els últims anys. Ara bé, quan es fa la mateixa pregunta als propietaris de nacionalitat xinesa o pakistanesa, el grau de rebuig cau fins al 48,8%.

L'impacte de la crisi en el sector també queda reflectit en l'estudi, ja que un 72% dels entrevistats admet que el seu volum de negoci s'ha reduït en els dos últims anys, i que les pèrdues ja representen fins al 33% de la seva facturació global. Amb vista al futur immediat, o sigui els pròxims dos anys, les perspectives no són gaire més ufanoses: un 32,2% sosté que la feina anirà a pitjor; el 37,7%, que seguirà igual, i només un 21% creu que millorarà.

66
per cent
de les botigues de Barcelona són de lloguer; el 19%, de propietat, i el 12%, parades de mercat en concessió.
2,4
és la mitjana
de persones que treballen als comerços. El 61,4% són dones, entre 25 i 54 anys majoritàriament.
La Boqueria, un mercat tradicional amb gust turístic

Una de les principals icones del comerç detallista de Barcelona és el mercat de la Boqueria, en ple cor de la Rambla, que es calcula que rep un volum de 10,5 milions de visites anuals. Per respondre al clixé que pregona que aquest equipament té cada cop una orientació més turística que està diluint les seves essències més tradicionals, l'Ajuntament de la capital catalana ha fet un estudi per intentar corroborar fins a quin punt aquesta tesi té una base de certesa sòlida. Concretament s'ha analitzat l'oferta de les 232 parades del mercat, i la conclusió és que les que tenen la seva activitat enfocada cap a un client essencialment forà són una clara minoria. Per ser exactes, i segons aquest treball, no arriben ni al 15% dels establiments totals. En el cas, però, dels que es dediquen a comercialitzar fruites i verdures, aquest percentatge es dispara a l'alça (36,1%). D'aquesta manera, de les 72 parades d'aquesta activitat que s'han examinat, 26 venen sucs o macedònies per al consum immediat, productes que tenen una gran sortida entre els turistes. Altres negocis que també es considera que tenen aquesta orientació són els de menjar per emportar-se i els de degustació, que, si bé són pocs, han anat proliferant de manera sostinguda.
Darrera actualització ( Diumenge, 20 de maig del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Edició Nacional 20-05-2012 Pàgina 34


Diari El Punt Avui - F. Espiga. Barcelona

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Llengua i economia (100)