Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

«Les escoles espanyoles de l'Amèrica Llatina són una despesa absurda»

Nació Digital - Bernat Ferrer/Quico Sallés 22-Mar-2012


Bernat Ferrer/Quico Sallés | Actualitzat el 20/03/2012 a les 23:59h
«Les escoles espanyoles de l'Amèrica Llatina són una despesa absurda»
Amics de La Bressola, que haurà de tancar l'escola de Càldegues per la crisi, critica la despesa de l'Estat en educació en castellà a l'exterior. CiU, PP, ERC i SI també ho valoren
Una classe del Colegio Parque de España de Rosario (Argentina) després d'una sessió formativa d'«Antártida Educa», una iniciativa de la conselleria d'Educació de l'ambaixada espanyola a Argentina. Foto: Antártida Educa.

La publicació, ahir, per part de Nació Digital de les xifres que es mouen a l'entorn de la xarxa d'escoles que l'Estat espanyol té a l'exterior ha generat una profunda irritació en el si de l'Associació d'Amics de La Bressola. El seu president, Aleix Andreu, afirma: "Es constata, un cop més, que aquí hi ha llengües de primera i llengües de segona, i ciutadans de primera i ciutadans de segona. L'Estat no inverteix ni un euro en la promoció del català fora de les seves fronteres, i en canvi sí que realitza una gran despesa per defensar el castellà, una llengua que no està en perill perquè és de les primeres del món en nombre de parlants, i fins i tot ho fa en països castellanoparlants!"

"És una gran injustícia", assegura Andreu, perquè "nosaltres haurem de tancar la Bressola de Càldegues per falta de recursos, i no consta que l'Estat hagi tancat ni un sol centre de l'exterior". I va més enllà: "Exigim a l'Estat que faci públics els números globals de quant costa tota la xarxa, perquè els 5 milions d'euros que consten als Pressupostos Generals de l'Estat són només per a despeses de funcionament. I volem que detalli quants funcionaris hi treballen en total, funcionaris que es paguen amb els impostos de tots. És a dir, volem saber exactament quant gasta cada any l'Estat en mestres, funcionaris associats, personal divers i manteniment de tota aquesta xarxa educativa a l'exterior, perquè ja ho hem preguntat per altres vies i no ens ho volen dir." "Per què aquestes dades no són a l'abast de tothom, si són diners públics?", es pregunta en veu alta.

Andreu reconeix que la majoria d'estats disposa d'escoles fora de les seves fronteres per estendre arreu el coneixement de l'idioma: "Podem entendre que l'Estat espanyol tingui interès en potenciar la llengua castellana i instal·li col·legis a països diversos, com també seria el cas del Liceu Francès de Barcelona, per exemple. Tots els estats ho fan. El que no es pot entendre són els centres de l'Amèrica Llatina, com l'Argentina i Colòmbia, on el castellà ja hi és oficial! És una despesa absurda, inútil i innecessària. És llençar els diners, en criteris econòmics. En termes colonialistes, ja deu ser una altra cosa...", conclou.

Segons l'Annex I de la llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011 (pdf), el govern espanyol reserva un crèdit de 116.280.350 euros per al foment de l'educació a l'exterior -indexat en el programa 322F-, a més a més que destina cinc milions per al manteniment de la xarxa d'escoles públiques que té arreu del món (document en pdf), a les quals també dota d'un cos docent format per un mínim de 700 professors.

"Hem estat objecte de demagògia"

El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, coincideix en part amb les crítiques formulades de l'Associació Amics de la Bressola. "Quan rebem crítiques per la promoció de la llengua des d'aquí, m'agradaria que miressin cap a l'altra banda, i més quan hem estat objecte de demagògia per ajudar entitats de promoció de la llengua", va afirmar ahir a la tarda, consultat per Nació Digital.

En canvi, el company de viatge de CiU durant aquest primer tram de legislatura, el PPC, ho veu des d'una òptica diametralment oposada. El portaveu popular al Parlament, Enric Millo, opina: "Conceptualment, és normal. El castellà és la llengua d'un estat que parlen 500 milions de persones, i que s'ajudi al seu ensenyament és normal."

"S'hi han de sumar els 105 milions de l'Instituto Cervantes"

En canvi, el portaveu d’ERC-RCat-CatSí al Congrés espanyol, Alfred Bosch, afirma: "Aquests 5 milions, sumats als 105 de l’Instituto Cervantes, al que hi destinen les ambaixades en l'apartat de cultura, als funcionaris destinats a llengua i cultura espanyola i a tot el patrimoni immobiliari adquirit per als centres culturals, significa uns esforços colossals per promoure un nacionalisme lingüístic i identitari que tampoc no ho necessita. Francament, destinar grans quantitats a l'ensenyament en castellà a l'Argentina o a Colòmbia no sembla que hagi de ser una prioritat en temps de crisi."

En una línia similar s'expressa el portaveu parlamentari de SI, Alfons López Tena: "És normal que un estat promogui la seva llengua arreu del món, però no amb els nostres diners; el que és curiós és que Catalunya no pugui fer-ho perquè no és un estat! Espanya hauria de promoure, segons la Constitució, totes les llengües oficials, però la política lingüística espanyola consisteix en destruir les llengües que no són la castellana." López Tena, a més, hi afegeix: "Un milió d'aquests cinc, els ha pagat Catalunya."

El diputat no adscrit Joan Laporta, contràriament, opina: "És una qüestió espanyola... ja s'ho faran." I rebla: "Nosaltres ens hem de preocupar de recollir els nostres diners perquè no passin aquestes coses. Que Espanya defensi el seu idioma és normal, el que no és normal és que s'aprofitin de Catalunya i després facin despeses com aquestes."
Nació Digital - Bernat Ferrer/Quico Sallés

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/4094...

Més sobre Política Lingüística Estat espanyol (1236)

Destacats