Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Educació
imprimir Imprimir

El català d’arreu

Diari d'Andorra - Marc Miras - Sant Julià de Lòria 9-Ago-2011

Reportatge
El català d’arreu
Vénen de tot el món i la seva estada té objectius clars. Volen perfeccionar el domini de la llengua i conèixer tota la cultura que l’envolta. Són trenta joves que, per motius molt diversos, han decidit participar en el curs de català que té parada a Sant Julià.

Currently 4.00/10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

Mitja: 4.0/10 (3 vots) <="" span=""> Galeria Fotos
Marc Miras - Sant Julià de Lòria - 09/08/2011

Ahir es va donar la benvinguda als integrants del Campus.
Segons l’últim informe emès pel departament d’Estadística, la llengua catalana no és la més emprada al país.
Aquesta és una dada que probablement no coneixen la trentena d’estudiants que han arribat d’arreu del món per formar-se al desè Campus universitari de la llengua catalana, que s’imparteix, en part, a Sant Julià de Lòria.
Des dels Estats Units fins a Rússia, passant per Sèrbia i d’altres nacionalitats. Vénen amb les bases apreses, però el que cerquen amb aquest curs són, bàsicament, dues coses. Un dels objectius és perfeccionar el català i trobar-se en un entorn on poder-lo practicar. L’altre és conèixer tot allò que acompanya la llengua, és a dir, la cultura, estudiant-la des del punt de vista teòric i des del punt de vista pràctic, a base d’excursions o tallers de cultura popular. De fet, això és el que ha vingut a buscar la Dubravka Praca, que afirma que “és molt important saber la llengua per conèixer la cultura d’un país”. Ella ve des de Sèrbia i diu que al seu país es pot treballar en català, però “no hi ha moltes oportunitats”, matisa. El Maxime Paquin, del Quebec, assegura que ell sí que farà ús del català al llarg de la seva carrera professional perquè estudia traducció i assegura que “és part de la meva feina”.
A la pregunta per què has decidit aprendre català? Les respostes són molt diverses perquè no hi ha un denominador comú que motivi els estudiants. L’Elena Lyubimtseva ha arribat de Moscou i comenta que l’estudia perquè va conèixer gent de Catalunya en un intercanvi i a partir de llavors va decidir que volia parlar català. Per a la Dora Landomer, en canvi, és part del grau que està cursant perquè ha estudiat filologia hispànica, i com a especialització, ha triat català i gallec. Ella és hongaresa i fa “molts anys” que estudia català. El cas del Maxime és diferent perquè es va decidir a aprendre la llengua per una qüestió pràctica. Volia anar a estudiar a Barcelona tot i que, finalment, va cursar els seus estudis al País Valencià. En Maxime posa de relleu que, quan va començar a estudiar-la, es va “enamorar de la llengua i la cultura dels Països Catalans” i que per això ha continuat.
Els estudiants asseguren que aprendre la llengua a l’estranger no és fàcil perquè hi ha pocs llocs on la imparteixin. “A Sèrbia no hi ha moltes oportunitats d’aprendre català, però a la meva facultat sí”, assegura la Dubravka. Tot i això, el curs ha cobert el seu nombre màxim de places, cosa que per a la directora d’Ensenyament Superior, Meritxell Gallo, demostra que “l’estudi de la llengua catalana és nombrós, com es fa pal·lès any rere any amb aquesta experiència”.
Durant aquests dies, els universitaris faran diverses hores d’estudi de la llengua, però també sortiran a fer itineraris culturals per tal de completar la seva formació. Després de la rebuda dels estudiants es va inaugurar una exposició dels deu anys dels cursos que pretén, en paraules del seu codirector, Joan Ramón Marina, “fer un homenatge als estudiants i parròquies que hi han participat” al llarg d’aquest temps.

Diari d'Andorra - Marc Miras - Sant Julià de Lòria

Origen


http://www.diariandorra.ad/index.php?opt...

Més sobre Campus Universitari de la Llengua Catalana Mallorca-Andorra i altres estades lingüístiques al país (43)