Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“El català té moltes eines”

Avui+El Punt - Xevi Masachs 6-Ago-2010

ROSA COLOMER DIRECTORA DEL TERMCAT
“El català té moltes eines”
06/08/10 02:00 - Xevi Masachsemail protegit
[Rosa Colomer, a la seva seu del Termcat amb el diccionari de l'esport Foto: X.M.]
Rosa Colomer, a la seva seu del Termcat amb el diccionari de l'esport Foto: X.M.
1
Canals relacionats

* Canal: Entrevistes

La terminologia esportiva té una eina de referència amb el ‘Diccionari general de l'esport' que ha publicat el Termcat. L'obra és hereva dels volums que ja va editar el consorci arran dels Jocs Olímpics de Barcelona i que han atret l'interès dels organitzadors posteriors. La directora, Rosa Colomer, exposa que sempre prioritzen les fórmules autòctones (‘cercapromeses' n'és una), però que no sempre és possible (el ‘green' del golf no s'ha gosat convertir a verd). Tot i patir pels entrebancs del Tribunal Constitucional, Colomer destaca la diversitat d'armes per facilitar l'ús de la llengua.

Amb més de 1.200 pàgines, el Diccionari General de l'Esport conté 11.000 termes, amb els equivalents en castellà, francès i anglès. Aquí ho trobarem tot?
Gairebé tot. Però tot no es troba mai. I un diccionari sempre és una fotografia que fas en un moment. La llengua continua evolucionant. És un recull força exhaustiu però haurem de continuar treballant per ampliar-lo i actualitzar-lo.
Està pensat més aviat per als mitjans de comunicació o per als esportistes?
Per a qualsevol persona que utilitzi la terminologia esportiva. Un esportista, un tècnic esportiu, els mitjans que necessiten terminologia tècnica... Tots. Les definicions terminològiques et permeten entendre molt bé el concepte. A més, té el valor afegit de ser multilingüe. A vegades no saps la paraula en català i hi pots accedir a través de les altres llengües.
Com neix la idea? Parlem tan malament d'esport que calia fer alguna cosa?
El Termcat ja havia treballat amb els esports, amb la terminologia olímpica pels Jocs del 1992 . És un sector molt important i transversal, que mou moltíssima gent, i no hi havia una recopilació exhaustiva de tota la terminologia de tots els esports. Això és el que ens va portar fa deu anys a iniciar aquest diccionari.
Quins criteris segueixen per normalitzar un terme?
Els criteris estan bastant establerts.L'òrgan que s'ocupa de la normalització, el consell supervisor, té una mena de protocol que diu quins són els casos que s'han d'estudiar. Entre aquests casos, hi ha els manlleus, que s'han d'analitzar i veure com es denominen en català. En aquest diccionari, el cas dels anglicismes ha estat molt rellevant en alguns esports, com el golf o el futbol americà. I en alguns casos hem arribat a fer una sessió de normalització, amb diversos especialistes, per intentar arribar a una denominació catalana consensuada. En algun cas no ha estat possible i s'ha mantingut en anglès, com el green del golf, perquè no s'ha vist que el verd tingués sociolingüísticament possibilitats d'acceptació.
Som pioners? Hi ha referents en altres llengües?
Fet amb aquest rigor i aquest nombre de termes, som força pioners. La prova és que la base d'això, la terminologia olímpica de 1992, ens l'han anat demanant tots els organitzadors dels Jocs Olímpics posteriors. Ens han demanat si els podíem cedir la terminologia per utilitzar-la. No la catalana, però sí sobretot l'anglès, i el francès i el castellà. Això ja indica que som una mica precursors.
La normalització de termes es fa periòdicament?
És un procés establert. El consell supervisor es reuneix quinzenalment i en cada sessió estudia un dossier d'entre 8 i 15 termes, que es preparen específicament.
El català dels mitjans té molt marge de millora?
Sobretot té marge de creixement. La presència encara és reduïda. I el fet de disposar d'un diccionari en català sobre l'esport, un àmbit molt general, també hi ajuda.
Si senten parlar malament, s'hi posen?
Tenim una xarxa de col·laboració amb els serveis lingüístics dels principals mitjans catalans. A partir d'aquesta llista, si hi ha algun cas molt flagrant, manifestament incorrecte, fem un suggeriment a la llista. Però sobretot funciona a l'inrevés, dels mitjans cap a nosaltres. Fan propostes per tenir consens d'altres mitjans. La nostra intervenció és més aviat sobre llenguatge especialitzat.
Que es repeteixin alguns barbarismes, pot dur a la normalització d'un terme?
A la normalització de l'ús, sí. Els mitjans tenen molta força, moltíssima. Si hi ha una determinada forma que es vehicula en l'ús, se sentirà normal per als parlants. A força d'utilitzar una forma, es pot acabar normativitzant, crea la necessitat social d'aquella forma.
Amb internet i la globalització, ha augmentat la normalització de termes?
Hi ha moltíssims neologismes. I la globalització fa que entrin termes nous i moltes realitats culturals diferents.
Això enriqueix la llengua? Que cada cop hi hagi més termes acabats en ing...
Si substitueixen denominacions que tenim nosaltres, no és bo. Ara bé, quan entren nous termes, cal entendre que d'alguna manera enriqueixen la llengua. I tot i així, també hi ha el problema del procés de creació de la paraula. Si totes les paraules noves les fem acabar en ing, és que no fem servir sistemes que té el català per crear paraules.
L'anglès és la font principal?
El manlleu de l'anglès és un fenomen que trobem en moltes llengües. És la interlingua i influeix a totes les llengües. També hi ha l'eurenglish, l'anglès que parlem els europeus no anglesos. Pels anglòfons, és una llengua artificial. Quan esdevé una llengua tan usada, també l'anglès experimenta una evolució.
Aquest risc no el tenim.
No, aquest perill, no. Sí que hi ha uns processos uniformitzadors, en l'interior de cada llengua i en el conjunt de les llengües. Igual com els dialectes es van perdent i acostant a la llengua estàndard, entre les llengües també hi ha un acostament. En llengües com l'italià, els anglicismes entren amb una certa normalitat. Aquí potser també, però almenys hi ha una voluntat de buscar-hi alternatives, de fer la reflexió de si hi ha alguna fórmula autòctona equivalent.
Aquesta és la idea, buscar una fórmula autòctona abans d'entrar un manlleu?
Seria l'opció prioritària. El primer que s'intenta és veure si hi ha una alternativa catalana viable. Si això no és possible, si no hi ha cap alternativa viable catalana, aleshores anem a l'opció B, a agafar el manlleu. I si el podem adaptar més o menys fàcilment a la nostra grafia, l'adaptem. Però si l'adaptació d'aquella forma manllevada ens significaria desfigurar-lo, es manté el manlleu. El whisky es manté amb la grafia anglesa perquè no es pot fer enrere aquesta grafia. De tota manera, la percepció de grafia forana ha canviat molt. Ara la descodifiques més fàcilment, no t'és forana.
És optimista amb la salut del català?
Té una mala salut de ferro, el català. Darrerament, amb les novetats de la sentència del Constitucional, si tira endavant i d'aquesta manera, es dificultarà el progrés normal del català. Però la nostra llengua té molta vitalitat, tot i haver viscut situacions adverses extremes. I ara és una llengua de les que estan ben equipades. S'ha fet molta feina. En el terreny terminològic, però també en traductors automàtics, cursos de català en línia. El català té moltes eines, que s'han desenvolupat més que altres llengües. Amb aquest bagatge, crec que tenim més armes per lluitar, per fer fàcil l'ús del català.
Darrera actualització ( Divendres, 6 d'agost del 2010 02:00 )
Publicat a

* El Punt Comarques Gironines 06-08-2010 Pàgina 15


Avui+El Punt - Xevi Masachs

Origen


http://avui.elpunt.cat/noticia/article/8...

Més sobre Termcat (37)