Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

«La premsa no està en crisi, hi estan les empreses de comunicació»

El Punt - Andreu Mas 6-Abr-2010

ÀLEX GUTIERREZ PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ ESPAI CATALÀ DE CULTURA I COMUNICACIÓ
«La premsa no està en crisi, hi estan les empreses de comunicació»
06/04/10 02:00 - ANDREU MAS

Foto: QUIM PUIG.
1
Canals relacionats
Canal: Entrevistes
lex Gutiérrez insisteix que la premsa, el periodisme, no està en crisi, sinó que hi estan les empreses de comunicació, que no han sabut adaptar-se als reptes que planteja la nova era digital. No responsabilitza només les companyies dels problemes del sector, sinó que també es mostra crític amb els periodistes, dels quals diu que en molts casos no han sabut reciclar-se i canviar el discurs en relació amb aquesta nova etapa. Defensa fermament el paper del Baròmetre de la Comunicació, impulsat en una primera etapa per l'Escacc
L'Escacc és un equip d'especialistes català sobre la comunicació?
–«Això és el que volem ser. Volem ser un lloc de referència on s'elabori coneixement útil per a les empreses, els mitjans i els agents de l'espai català de comunicació.»
–Quin balanç fan d'aquests gairebé set anys de funcionament?
–«Hi ha dues etapes prou diferenciades. En la primera, molts dels esforços es van centrar en la creació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura; aquesta es va assolir amb èxit. El Baròmetre és una realitat gestionada per una fundació pròpia. En la segona etapa, que encara està en fase inicial, ens concentrem a crear una base de dades i uns arxius de coneixement que estiguin a l'abast de tot el sector i que permetin dissenyar estratègies de futur. Per fer-ho hem creat una pàgina web fa cinc mesos.»
–Si més no, l'Escacc ha donat un secretari de Cultura al govern...
–«No podem dir que siguem una factoria de secretaris del govern, però efectivament l'anterior president de l'Escacc ara ocupa aquest càrrec. Des del treball que fem aquí, intentem ocupar una posició central i tenir una visió d'una certa planificació de país; no és estrany que hi hagi aquesta mena de relacions amb l'administració.»
–N'estan satisfets, del paper que fa el Baròmetre?
–«Sens dubte. Ha costat molt arrencar-lo, i encara no ha assolit totes les potencialitats, però està sent molt útil per a la premsa comarcal, que fins ara no apareixia en els mapes de la comunicació pel que fa a centrals de compra, que gestionen la publicitat i que ara tenen unes dades que els demostren que una planificació publicitària competent ha de tenir en compte la premsa comarcal. El Baròmetre, a més, permet a les empreses efectuar estratègies que abans no podien fer. Ara, el coneixement profund de l'audiència és fonamental per a un mitjà.»
–Les centrals de compres, però, encara es regeixen molt per l'Estudi General de Mitjans (EGM).
–«És molt difícil trencar aquesta inèrcia. Ara bé, el Baròmetre aporta més profunditat en la lectura que es fa de Catalunya. La raó tècnica està al costat del Baròmetre. No podem oblidar, però, que els centres de decisió al darrere de moltes d'aquestes centrals i agències són a Madrid. La distància genera moltes dificultats a l'hora d'implantar les bondats tècniques del Baròmetre.»
–Van néixer per impulsar la creació d'una indústria cultural catalana; mals temps per a la lírica...
–«Són mals temps a nivell global. No hauríem de tenir visions catastròfiques, perquè estem en un punt de transició entre dues eres: els models de negoci no s'han adaptat prou als canvis produïts per l'era digital, que ha comportat una revolució molt important pel que fa al rol del lector i del consumidor de cultura.»
–Fa anys que la premsa està en crisi.
–«Hi ha un punt de tòpic. Ens agrada repetir que la premsa està en crisi, però el 2007 va ser l'any que es van vendre més diaris a l'Estat. La premsa com a tal no està en crisi. Ara se'n llegeix més que mai, el que passa és que es llegeix en altres formats, com l'electrònic. Les que estan en crisi són les empreses de comunicació.»
–No entenen què els passa.
–«Són estructures poc àgils. L'era digital ha comportat una acceleració dels tempos informatius i les empreses són grans dinosaures que no s'hi han adaptat. No han sabut veure les potencialitats d'internet i han estat erràtiques a l'hora de definir un model per a les seves webs. Han començat regalant la informació i ara volen rectificar, però és molt difícil.»
–Qui paga la factura és el periodista. Moltes empreses es descapitalitzen de personal.
–«Els processos productius que permeten fer continguts s'han abaratit. La descapitalització humana de les empreses periodístiques no és dolenta, si arribem a la conclusió que les estructures estaven sobredimensionades. Ara bé, si aquest procés en lloc de fer-se amb bisturí es fa a cops de destral, pots estar afectant la qualitat del producte de manera notable. Els periodistes pateixen els efectes de la mala gestió de les empreses, però en molts casos no s'han sabut reciclar, i mantenen actituds poc comprensibles en un escenari de canvi. Els periodistes hem de fer autocrítica.»
–La crisi sistèmica afecta tothom.
–«És una crisi orgànica, que té aspectes conjunturals com la crisi econòmica, que ha comportat la davallada importantíssima de publicitat, però també és una crisi de model. El model d'empreses enormes que intenten arribar a públics massius no funciona.»
k
La versió completa de l'entrevista, a www.elpunt.cat
– Algú té la resposta per superar aquest atzucac?
– «Des d'ESCACC intentem aportar una mica de llum. No hi ha una fórmula única. Cada mitjà ha de decidir quin és l'espai que vol ocupar. Fa falta escoltar molt més l'audiència; tenir en compte que el públic s'ha tornat hiperexigent perquè l'oferta s'ha multiplicat exponencialment i en molts casos és gratuïta. Si vols fer pagar pels continguts has de deixar molt clar que estàs aportant valor afegit. Els mitjans, a més, han de recuperar la credibilitat. Hi ha un cert descrèdit dels mitjans, que dificulta que puguin fer el seu paper tradicional de fer de control i vigilància del govern. Mantenir allò que és essencial en el periodisme és una bona fórmula.»
–El descrèdit dels mitjans té a veure amb l'excessiu interès del govern per controlar-los?
– «I de l'excessiva facilitat amb què algunes empreses i periodistes s'han avingut a aquest joc.»
– La política de subvencions a mitjans és perversa?
– «És imprescindible. Si l'eliminéssim caurien molts mitjans. Ara bé és cert que la política de subvencions fa més dependents els mitjans del poder i això n'empobreix la qualitat i en lamina la independència. Qualsevol periodista de base preferiria no haver de dependre de subvencions, però si hi són és perquè el sector, sobretot en l'espai català, és deficitari. Les subvencions són raonables si afavoreixen la concurrència en un espai d'igualtat d'oportunitats a totes les empreses. En un mercat que té distorsions importants, que l'administració ajudi els mitjans en llengua catalana per fer-los sostenibles és bo.»
– La resposta a aquesta crisi és el periodisme de proximitat?
– «Sí, si ho entenem en la seva accepció més àmplia. No és només la proximitat entesa en termes geogràfics sinó també en termes emocionals o temàtics. Pots connectar més amb el teu lector si el tens molt definit.»
– L'entorn digital ho canvia tot, fins i tot la manera d'expressar-se de la publicitat.
– «És inevitable. La publicitat és un fenomen viu que reflexa el clima social. En un món que s'accelera, la publicitat també hi ha de donar resposta. També el món de la publicitat està en crisi i no només pel que respecta al volum de facturació sinó també s'ha constatat que les velles fórmules de fer publicitat ja no són efectives.»
– El client ja no està disposat a pagar els preus que pagava abans, per exemple, per una plana de publicitat en un diari.
– «Moltes editores de premsa regalen diaris o inflen els seus tiratges amb procediments no prou ètics, que no reflecteixen unes vendes reals. Hem tingut uns anys molt durs de promocions en què per tal de vendre diaris es regalaven olles o patinets i això també ha generat una imatge il·lusòria. Quan això s'ha esfondrat, el client ha aprofitat per baixar la inversió en publicitat. A mig termini hem de poder tornar a posar en valor que els mitjans, amb la seva credibilitat, poden connectar un missatge publicitari amb l'audiència.»
– Existeix el periodisme ciutadà o el que s'expressa a la xarxa, mitjançant els blocs, per exemple, és una altra cosa?
– «El periodisme és una activitat fonamentalment professional. L'era digital fa que tothom pugui ser emissor, però cal un cert grau de professionalització i empresarial per convertir això en periodisme estable. Existeix el periodisme individual però en molts casos depèn de la feina que fan en origen els periodistes que treballen per empreses periodístiques. Periodistes que estiguin creant notícies noves en l'àmbit ciutadà i que tinguin difusió àmplia o influent són més l'excepció que la norma.»
–ESCACC ha fet un web molt potent, una bona posició a la xarxa és indispensable?
– «Absolutament. El problema de la xarxa és que encara no tenim clar quin és el model de negoci. Hi ha una bossa de lectors molt important que fa servir els mitjans digitals. És una manera molt àgil d'arribar a molta gent, d'estar en contacte amb la teva audiència. Un mitjà de comunicació ha d'estar a la xarxa de manera prominent.»
– Entre els seus objectius hi ha garantir el futur del català, però la realitat és tossuda, la TDT ha fet augmentar de manera exponencial la diferencia entre l'oferta de canals en castellà i la que hi ha en català.
– «Pel que fa al català en l'audiovisual el problema és que la construcció d'una oferta privada dista molt de ser una realitat potent. La televisió nacional privada que tenim té una audiència molt modesta i les televisions locals malden per garantir-se l'existència. L'audiència hi és, però. A Catalunya hi ha un 42% de persones que declaren que el català és la seva llengua d'identitat, que pensen en català. No hi ha cap motiu perquè el consum de televisió en català no s'hagi d'aproximar a aquest percentatge.»
– L'e-book augmentarà la lectura de llibres o serà un torpede en la línia de flotació de les editorials?
– «El llibre electrònic és una realitat de futur que va en favor de la lectura. Que siguin les pròpies editorials les que fomentin les plataformes digitals deuen creure que això els anirà bé. Les descàrregues de música han estat dimonitzades, però Apple ha revolucionat el consum de música amb l'Itunes. La reconversió del sector musical està en vies de ser completada i és important que l'hagi feta una empresa que no tenia vinculació amb el món de la música.»
Aquest barceloní nascut el 1974 és periodista i abans d'incorporar-se a la presidència d'Escacc havia estat director editorial del grup Comunicació 21, al capdavant del qual va engegar diverses publicacions
Darrera actualització ( Dimarts, 6 d'abril del 2010 02:00 )
Publicat a
El Punt Barcelona 06-04-2010 Pàgina 15
El Punt Comarques Gironines 06-04-2010 Pàgina 15
El Punt - Andreu Mas

Origen


http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/...

Més sobre Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (70)

Destacats