Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

"El públic espanyol es pren com una provocació tot allò que sona català"

El Singular Digital 20-Gen-2010

Entrevista a Joel Joan, president de l'Acadèmia del Cinema
"El públic espanyol es pren com una provocació tot allò que sona català"
Joel Joan va anar a Hollywood per demanar que el cinema en català pogués competir en els propers Oscars i així mirar d'igual a igual les demés indústries mundials. La creació dels premis Gaudí l'any passat ja van ser un primer pas per crear una imatge per la indústria del país. I ara, amb la segona edició el dia 1 de febrer i la intenció del Govern de tirar endavant la Llei del Cinema, Joan ens explica en quin punt es troba el nostre cinema, què suposarà la llei i quina relació té amb l'acadèmia espanyola.
Joel Joan
per Maria Coll i Pere S. Gimferrer
Els premis Gaudí celebraran aquest febrer la seva segona edició. Són la seva consolidació?
Gairebé diria que amb la primera edició ja vam estrenar i consolidar els Gaudí, en el sentit que la professió i el públic els va rebre amb una naturalitat com si els haguéssim estat celebrant des de fa deu anys. Va ser la primera gran sorpresa que vaig tenir. Si de cas, amb aquesta segona edició, es pot dir que ja som més acadèmics: tenim entre 60 i 70 membres més. Això vol dir que els professionals aposten per aquesta nova institució que és l’Acadèmia del Cinema Català.

Aquest any, però, hi ha més varietat en les candidatures...
L’any passat les quatre pel•lícules nominades a la categoria de llengua catalana eren les úniques que s’havien rodat en català. En canvi, aquest any hem pogut triar entre 15.

Recentment va viatjar als EUA per promocionar que una pel•lícula catalana participés als Oscars. Com valora la trobada?
Molt positivament. Vam anar a trucar a Hollywood a la porta i els vam fer saber que a Europa havia nascut una acadèmia que darrere té 10 milions de parlants i amb una indústria de professionals molt consolidada. I la veritat és que van quedar molt sorpresos en veure la força de la nostra indústria i que es produís tant en llengua catalana. L’any passat vam produir tant com Holanda.

Però des d’aquí Ignasi Guardans no es va mostrar molt efusiu amb la proposta d’enviar una pel•lícula en català als Oscars.
El que l’Ignasi va dir va ser que la potestat d’enviar les pel•lícules a Hollywood és de l’Acadèmia Espanyola, i així és com és. Cada Estat té dret a presentar una pel•lícula i la tria la seva acadèmia. Però el que nosaltres hem proposat és que com que la llengua catalana ho té difícil això d’arribar a Hollywood a través de l’espanyola, perquè hi ha moltes més produccions en castellà, doncs que les pel•lícules rodades en català tinguin accés directe. D’aquesta manera es podria promocionar més cinema espanyol i també més professionals.

No li sembla que l’acadèmia espanyola prefereix no mullar-se gaire respecte aquest tema?
Diuen que això no és una cosa que depengui d’ells. Si Hollywood un dia accepta que en comptes d’una pel•lícula per país es pugui presentar una pel•lícula per llengua, tampoc s’hi posaran en contra. Encara que tampoc estan entusiasmats amb la idea de portar més pel•lícules a Hollywood pel simple fet de tenir diverses llengües en el territori. Però encara que no els entusiasmi ara, n’estic segur que ho acabaran entenent. De fet, m’he de trobar amb l’Álex de la Iglesia ben aviat i parlar-ne.

Com són les relacions entre les acadèmies?
Són excel•lents. Compartim espai al SGAE quan s’han de fer conferències, compartim l’objectiu de promocionar el cinema espanyol i català amb el màxim prestigi, i no ens fem nosa, ni ens trepitgem.

Però el cinema català, a l’hora de fer números, només representa un 1% del públic que ha anat a les sales...
Això es pot atribuir, d’entrada, al fet que el cinema català gaudeix de molta menys promoció que el nord-americà. Estem copats per un mercat, l’americà, que ho pot tot i que ens empastifa tots els autobusos i tots els espais de publicitat de la ciutat i de les televisions.

El conseller Joan Manuel Tresserras, en una entrevista en aquest mateix diari, va indicar que hi havia certa desconfiança cap a la qualitat del cinema fet aquí.
Més que desconfiar de la qualitat, l’espectador sap que els mitjans i les possibilitats de fer cinema de les majors són desenes de vegades superiors que a aquí, on tenim un pressupost de milió i mig per film. En aquest sentit amb les comparacions hi sortim perdent. Però no crec que es tracti de desconfiança: quan la gent va a veure una pel•lícula d’en Marc Recha o d’en Marc Serra saben molt bé què van a veure i són autors que es veuen a molts festivals al llarg de l’any i que guanyen premis. És cinema que es distribueix i té espectadors arreu del món.

Tresserras també deia que una manera de millorar la imatge del cinema català seria promocionar només quatre pel•lícules a l’any i que tinguessin un pressupost molt més ampli en lloc de repartir a totes les propostes. Com ho veu?
El departament es planteja tenir cinema català mainstream, destinat al gran públic, en lloc del cinema d’autor on la nostra indústria s’hi sent més còmode. Jo celebro que es vulgui invertir més en aquest cinema i arribar a unes capes d’espectadors on no solem arribar i si són quatre les pel•lícules que ens podem permetre amb aquestes subvencions, doncs benvingudes siguin, fins que siguin 8 o 10 o 12. Però són mercats diferents que tard o d’hora havíem d’enfocar i personalment ho veig correcte.

Quina valoració fa de la Llei del Cinema?
És una llei que ja tocava. Per fi s'encara un tema molt incòmode per a una societat democràtica i suposadament bilingüe com la nostra, en la qual els espectadors que volen veure una pel•lícula en català no poden, com passava en ple franquisme. I com a president de l’Acadèmia celebro que posi sobre la taula els subtítols, dels que mai se’n parla. I és que els catalans també sabem llegir! A més, pot ser una eina d’integració i d’aprenentatge per tots aquells parlen el català però els costa llegir-lo i escriure’l.

Des de la conselleria s’espera encara una reacció de les majors. Ho acabaran acceptant?
Sens dubte. Els americans seran tot el que tu vulguis, però a l’hora de respectar la llei la respecten. L’amenaça de deixar de projectar cinema a Catalunya és incongruent perquè s’ha demostrat que Catalunya és de les zones d’Europa on més es va al cinema i no deixaran el mercat perquè hagin de doblar una pel•lícula o no. I el públic no deixarà d’anar al cinema.

Es donarà dues opcions al cinema, però creu que s’hi anirà més?
I tant! El dia que aquesta llei sigui viable i pugui anar al cinema amb la meva filla o la meva xicota sense haver d’anar a l’altra punta de la ciutat buscant una sala on es projecti en català, doncs hi aniré més sovint perquè ho tindré més a prop de casa. El fet de sumar un idioma més en l’oferta dels espectadors no resta. Els catalans no ens comportem d’una manera xenòfoba amb les llengües ni els hi fem boicot: al contrari, una llengua més vol dir que amplies el mercat a la gent. Serà més proper anar al cinema.

Ignasi Guardans va dir que el públic espanyol preferia veure una pel•lícula en iranià que en català...
El públic espanyol té un problema amb Catalunya i és veritat que tot allò que sona català s’ho prenen com una provocació a la identitat hispànica i fins i tot a la nació espanyola. Problema d’ells.

Les pel•lícules catalanes estan millor valorades a Europa que a la resta de l’Estat?
La llengua catalana està més ben valorada a Europa en general! Si mires les universitats europees on s’hi pot estudiar català i ho compares amb les espanyoles, et trobes que Alemanya en té 27 i a Espanya només n’hi ha tres. El tantsemenfotisme d’Espanya respecte la nostra llengua és conegut. Tampoc veig jo que tinguin una passió per la nostra poesia, la nostra literatura i que a les escoles facin una horeta de català com aquí nosaltres estudiem el castellà. És un desinterès històric i no canviarà mai per anys que passin.
El Singular Digital

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/not...

Més sobre Acadèmia del Cinema Català (9)