Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Objectiu: contrarestar la força del castellà

Diari d'Andorra - D. Moreno. Andorra la Vella 6-Oct-2009

DEBATS DE RECERCA
Objectiu: contrarestar la força del castellà
Un estudi determina que entre els més joves la conducta majoritària és el bilingüisme
Un estudi elaborat a partir de la darrera enquesta sobre els usos socials del català determina que residents portuguesos i francesos adopten abans el castellà que no el català.
D. Moreno
Andorra la Vella
Àlvar Valls va explicar detalls de la confecció del Diccionari Enciclopèdic d’Andorra.Amplieu

• Tal com va remarcar en finalitzar la jornada el coordinador dels De­bats de recerca, Èric Jover, la cita havia aconseguit reunir amb èxit un ampli ventall de temes relacionats amb la llengua catalana. I és que al llarg de tot el matí es va parlar de l’idioma des de múltiples vessants. I com no podia ser d’una altra manera es va tractar la qüestió de l’ús social. L’investigador de la xarxa Cruscat, adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans, Natxo Sorolla, va presentar els resultats d’un estudi elaborat a partir de les dades extretes de l’enquesta d’usos lingüístics que es va fer a Andorra el 2004. Es tracta d’un treball que ha dividit la població en grups lingüístics en funció de la utilització que fan de l’idioma. L’estudi resol que portuguesos, francesos i individus amb d’altres llengües majoritàriament adopten el castellà quan arriben al país abans que el català. I que, fins i tot, es dona una circumstància particular en els residents portuguesos, que molts cops adopten el castellà també en l’àmbit familiar. Això no obstant, s’està donant un fenòmen positiu per a l’idioma oficial: són majoria els castellanoparlants (especialment els més joves) que adopten el català com a llengua pròpia que després transmeten als fills.
El Centre de Recerca Sociològica (CRES) va convidar joves d’entre 16 i 19 anys de diferents origens però amb el denominador comú d’haver fet l’escolaritat obli­gatòria al país a parlar sobre l’idioma. Estel Margarit, col·laboradora del CRES, i Alexandra Mon­né, professora de la Universitat d’Andorra, van exposar algunes de les conclusions extretes. Reflecteixen, per exemple, que el que predomina és “el bilingüisme actiu” combinant català i castella malgrat que es provingui d’una família monolingüe. També que en general “hi ha un bon coneixement del català però això no equival a l’ús majoritari” i, finalment, que “la tradició familiar” encara pesa en els costums lingüístics del col·lectiu.
Natxo Sorolla va fer una equivalència entre Andorra i el que succeeix a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els nous immigrants adopten el castellà entenent que és l’idioma que necessiten per sobreviure però els més joves, encara que tinguin una llengua materna diferent, adopten el català, que és la llengua en què han estat escolaritzats. L’investigador de la xarxa Cruscat va indicar que el futur hauria de passar perquè els nous immigrants ja no fessin aquest pas intermedi cap al castellà, entenent que és el català la llengua necessària per viure i treballar.
Al seu torn, el responsable de recerca de la Universitat, Miquel Nicolau, va presentar les línies de treball del grup de recerca en llengua catalana del centre d’esenyament superior. Des de l’any passat que s’està treballant en el que s’ha anomenat Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Nicolau va precisar que es tracta d’estudiar les dades i la seva interrelació de manera que “s’expliqui l’evolució de l’ús del català a Andorra i permeti plantejar escenaris de futur”.

La feina per normalitzar la toponímia
El vicepresident de la Comissió de Toponímia, Salvador Alba, va detallar als assistents a les jornades –organitzades per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i el Govern i patrocinades per Banc Internacional-Banca Mora (BIBM)– el treball que va efectuar l’ens per tal d’oficialitzar els topònims, especialment els dubtosos. Perquè un altre dels ponents, l’autor del Diccionari Enciclopèdic Andorrà, Àlvar Valls, va recordar que, en l’elaboració de l’obra i davant aquells mots dubtosos, es va optar per escriure’ls en la forma considerada transitòriament oficial però també per incloure en l’entrada la forma que els estudis lingüístics consideraven cor­recta si és que no coincidia amb l’oficial.
Finalment la Comissió de Toponímia va tancar els treballs no sense polèmiques prèvies, com la de Bisissari. Finalment es va oficialitzar la grafia defensada pel comú de Sant Julià de Lòria tot i que algun dels assistents va coincidir que era una paraula difícilment pronunciable, en combinar una essa sonora (la primera, simple) i una essa sorda (la segona, doble). Alba va destacar que l’objectiu actual és que el 2011 pugui estar enllestit el nomenclàtor d’Andorra.
Diari d'Andorra - D. Moreno. Andorra la Vella

Origen


http://www.diariandorra.ad/noticies/view...

Més sobre Política Lingüística Estat andorrà (72)