Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Som més de nou milions

El Punt. Barcelona 12-Jun-2009

Som més de nou milions
Als territoris de parla catalana hi ha 9.118.882 d'habitants que saben parlar català i més d'onze milions que l'entenen
12/06/09 02:00 - / Barcelona - El PUNT email protegit

Segons l'Informe de la llengua catalana (2005-2007), elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans per encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana, als territoris de parla catalana (País Valencià, illes Balears, Catalunya, la Franja, Andorra, l'Alguer, la Catalunya del Nord i el Carxe) hi ha 9.118.882 persones que saben parlar català, i 11.011.168 que l'entenen, d'un total de 12.808.697 d'habitants. Segons el mateix estudi, d'aquestes persones que saben català, prop de sis milions l'utilitzen prioritàriament a la seva llar i un milió l'alterna amb altres llengües que es parlen al territori. Segons Natxo Sorolla, un dels redactors de l'estudi, «cada cop hi ha més gent que aprèn a parlar català i que l'incorpora com a llengua d'ús social i familiar».

Natxo Sorolla, membre de la Xarxa Cruscat, no és gaire optimista pel que fa al progrés de l'ús del català llengua al País Valencià i destaca la situació de retrocés que es viu a grans ciutats com ara València, Alacant i Castelló, on «la llengua va cap enrere cada cop més pel que fa a l'ús i el coneixement». Del mateix parer és la coautora de l'informe Eva Pons, que posa de relleu que els objectius en matèria lingüística no coincideixen entre els territoris. Així ho han comprovat els autors de l'informe, ja que el període de l'estudi ha coincidit amb la reforma dels estatuts. Per Pons, ha estat la reforma de l'Estatut de Catalunya la més ambiciosa en aquest camp, però malauradament «no ha tingut el desenvolupament esperat, com és en el cas de la justícia, i continuem esperant la sentència del Tribunal Constitucional».

L'informe fa un repàs de com es fa referència a la llengua en cada estatut, i es lamenta que en l'etapa del govern del PP al govern balear es va tirar enrere la possibilitat d'equiparar el català al castellà. «Per sort, quan es va fer el Pacte de Progrés es van desenvolupar reglaments que van frenar el que una llei de rang superior imposava.»

Pel que fa a Aragó, Pons lamenta la desprotecció jurídica de la llengua catalana i que els polítics aragonesos s'han omplert la boca parlant de la llei de llengües però que mai s'ha tirat endavant. «En aquest sentit, s'està incomplint de manera flagrant la Carta Europea de les Llengües Minoritàries», diu Pons.

Al País Valencià, l'informe destaca que la reforma de l'Estatut ha volgut marcar les diferències i les singularitats del valencià respecte al català, «tot i que en el mateix període s'han posicionat reconegudes institucions acadèmiques a favor de la unitat de la llengua». També es destaca la falta de professorat qualificat per ensenyar-hi català.

També es fa referència a la inversió de tendències pel que fa a la franja d'edat. Mentre a Catalunya el 95% dels joves té un coneixement oral de la llengua, a l'Alguer i a la Catalunya del Nord es constata la disminució de parlants entre els més joves.

La Franja, líder

Pel que fa als percentatges de parlants per territoris, la Franja és on es parla més català, ja que un 88,8% de la població en sap parlar. El percentatgea Catalunya és d'un 84,7%; a Andorra, un 78,9%; a les illes Balears, un 74,6%; a l'Alguer, un 67,6%; al País Valencià, un 57%, i a la Catalunya del Nord, un 37,1%.

Pel que fa a parlar-ne a casa, les llars de les Terres de l'Ebre i el Matarranya ocupen el primer lloc amb més d'un 80%. Es parla entre el 60 i el 80% a les llars de Menorca, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals de Catalunya, les Terres de Ponent del Principat, la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca. Del 40 al 60%, a Mallorca –excepte Palma i la zona de la badia–, al Camp de Tarragona, a la regió d'Alcoi-Gandia, a la regió de València –excepte l'àrea metropolitana– i la regió de Castelló. Finalment, del 20 al 40% a Andorra, Palma i la zona de la badia, Eivissa i Formentera, l'àrea metropolitana de Barcelona, la regió d'Alacant i l'àrea de València.
L'arribada de la TDT
El pUnt

Una de les situacions paradoxals que es planteja actualment és que amb l'arribada de la televisió digital terrestre (TDT) s'obre la possibilitat tècnica que les emissions en català arribin a tots els territoris de parla catalana. No obstant això, tal com denuncia Eva Pons, des d'una perspectiva política s'estan prioritzant les emissions en castellà i s'impedeix l'arribada de les cadenes en català d'uns territoris als altres. Això trenca una línia d'apropament positiva que s'havia endegat amb l'etapa del Pacte de Progrés a les Illes, amb el retorn del govern balear a l'Institut Ramon Llull. Per Pons, hi ha una situació general «bona» de la llengua, perquè globalment el català es pot equiparar a moltes de les llegues europees. El problema és el desequilibri que s'estableix entre els diferents territoris. L'estudi critica la posició del govern espanyol, que no para de fer declaracions de bones intencions respecte del català però que finalment fa disminuir qualsevol opció de fer un pas endavant.
Darrera actualització ( Divendres, 12 de juny del 2009 02:00 )
Publicat a

* El Punt Barcelona 12-06-2009 Pàgina 29
* El Punt Barcelonès Nord 12-06-2009 Pàgina 29
* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 12-06-2009 Pàgina 29
* El Punt Maresme 12-06-2009 Pàgina 29
* El Punt Penedès 12-06-2009 Pàgina 29
* El Punt Vallès 12-06-2009 Pàgina 29


El Punt. Barcelona

Origen


http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/...

Més sobre Enquestes/estatística d'ús de la llengua (316)