Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Dotze casos de discriminació lingüística en la sanitat balear

Diari de Balears - Andreu Perelló 4-Mai-2009

Balears | Política
Dotze casos de discriminació lingüística en la sanitat balear
L’Oficina de Drets Lingüístics ha recollit una dotzena de denúncies per violació dels drets dels pacients a ser atesos en la llengua pròpia en l’àmbit sanitari des de gener de 2008 fins a final d’abril de 2009
Andreu Perelló | 04/05/2009 | Vistes: 165
Valoració

* Puntuada amb 5 estrelles de 5
* Puntua-la amb 1 estrelles
* Puntua-la amb 2 estrelles
* Puntua-la amb 3 estrelles
* Puntua-la amb 4 estrelles
* Puntua-la amb 5 estrelles

L’Oficina de Drets Lingüístics ha recollit fins a dotze denúncies per casos de discriminació lingüística esdevinguts en l’àmbit sanitari de les Illes Balears entre gener de 2008 i abril de 2009. En són alguns exemples metges que es neguen a entendre els pacients pel fet de parlar en català i professionals sanitaris que asseguren no ser capaços de llegir els historials mèdics redactats en aquesta mateixa llengua pels seus companys de feina de la sanitat tant pública com privada. Aquestes actituds, contràries al dret de ser atès en la llengua pròpia, es repeteixen en la majoria de la dotzena de casos denunciats davant l’Oficina de Drets Lingüístics. Les queixes per la violació dels drets lingüístics dels pacients fan part d’un informe elaborat per aquest organisme, dependent de l’Obra Cultural Balear. En el document s’assegura que la sanitat és l’àmbit des d’on es reben més reclamacions per l’incompliment de la Llei de normalització lingüística.

El text apunta, a més, que "la inexistència de polítiques de promoció del català en l’àmbit sanitari converteix els metges i els infermers en els funcionaris de la Comunitat Autònoma que més incompleixen la Llei de normalització lingüística", la qual estableix que el dret d’usar el català implica poder adreçar-se en aquesta llengua, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.

Decret de Salut

En aquest sentit, l’Oficina de Drets Lingüístics manifesta que el debat actual sobre la necessitat d’acreditar uns coneixements mínims de llengua catalana per accedir a una plaça fixa en la sanitat pública "emmascara, de fet, una campanya d’abast més ampli que nega el dret dels ciutadans a ser atesos per l’Administració pública en la llengua pròpia". L’organisme ha reclamat en diferents ocasions al Govern i a la Conselleria de Salut i Consum que es posin en marxa mesures urgents per garantir que els pacients puguin parlar en la llengua pròpia amb el personal sanitari. I és que aquesta no és la primera vegada que l’Oficina dels Drets Lingüístics expressa la seva preocupació per la vulneració de drets dels usuaris de la sanitat. L’agost de 2007, aquest organisme ja féu públic un increment del nombre de denúncies per casos de discriminació lingüística als punts d’atenció sanitària de les Illes Balears.

De fet, ja el passat 7 de novembre, més de sis-centes persones es concentraren davant el Consolat de Mar per reclamar el dret a ser atesos en la llengua catalana a la sanitat de les Illes. La convocatòria fou organitzada pel Comitè d’Usuaris de la Salut Pública en resposta a les crítiques d’alguns sectors al decret impulsat per la Conselleria de Salut i Consum per regular l’exigència de coneixements mínims de català per accedir a una plaça fixa de feina en la sanitat pública.
Diari de Balears - Andreu Perelló

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Balears/d...

Més sobre Discriminació lingüística (411)

Destacats