El castell d'Orrit

9-Mar-2006

una construcciˇ en total
estat d'abandˇ
El castell d'Orrit

El castell d'Orrit es troba situat a la riba catalana del riu Noguera Ribagoršana, que entre el Pont de Suert i AlfarrÓs fa de frontera entre Catalunya i Aragˇ. Emplašat dalt d'una serra escarpada, era una petita fortalesa en comparaciˇ amb el castell d'Areny de Noguera, situat a l'altra banda del riu, conformant una mateixa lÝnia defensiva a pocs centenars de metres. Del castell d'Orrit no en consten grans assalts ni combats com el que estÓ documentat al castell d'Areny l'any 1707, en plena Guerra de Successiˇ: el castell va ser destru´t per l'artilleria i van ser afusellats 81 caps de famÝlia, en el dia mÚs negre de tota la hist˛ria de la comarca. Tot un daltabaix per a una economia agrÓria foršosament autÓrquica i autosuficient per les pŔssimes comunicacions amb l'exterior i on la forša masculina era imprescindible per al conreu dels camps. L'any vinent en farÓ tres-cents anys.

El castell d'Orrit, per˛, fa poc ha estat notÝcia per un descobriment dels fil˛legs Josep Moran i Joan Anton Rabella. Segons afirmen en el seu llibre Primers textos de la llengua catalana (Editorial Proa), l'escrit mÚs antic en catalÓ se situaria precisament al castell d'Orrit. ╔s un jurament feudal per mitjÓ del qual Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en quŔ hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina, essent aquesta darrera relegada a l'inici i al final del text, que eren unes parts purament protocolĚlÓries. D'aquest jurament se'n desconeix l'any exacte, per˛ els fil˛legs esmentats el situen entre 1028 i 1047, atŔs que en aquest darrer any va morir el comte Ramon IV. Aquest document es troba avui a l'arxiu capitular del bisbat d'Urgell.

El fil˛leg Ramon Sistac sostÚ que aquest descobriment, juntament amb altres de semblants i recents com el del castell de Mur, tambÚ al Pallars JussÓ, reafirma la procedŔncia del catalÓ occidental dels primers textos escrits en llengua catalana. Per al lingŘista Albert Turull aquest descobriment Ús molt important, atŔs que fins ara es parlava de paraules disperses en catalÓ en textos en llatÝ al segle XI i ara es donen a conŔixer textos Ýntegres en catalÓ d'aquesta Ŕpoca. AixÝ les Homilies d'OrganyÓ, trobades a la rectoria d'aquesta localitat de l'Alt Urgell i que daten d'entre finals del segle XII i inicis del segle XIII, passen a ser el novŔ document mÚs antic escrit en catalÓ i no pas el primer com es pensava fins ara.

Al costat del castell d'Orrit hi ha la capella romÓnica de Sant Pere i totes dues construccions es troben en un estat de total d'abandˇ, especialment la teulada i una de les parets de la capella, que alberga unes pintures que podrien ser del segle XIV. Fa anys que uns ve´ns de la comarca malden per implicar en la seva restauraciˇ l'Ajuntament de Tremp, al qual estÓ agregat el castell, que estÓ mirant de reunir uns fons que no acaben d'arribar; que ja se sap que no anem especialment folgats a Catalunya en aquest tombant de segle en finanšament auton˛mic i local.

Avui aquests ve´ns es plantegen d'apuntalar la teulada, per˛ hauran de pujar a coll les bigues de ferro, talment com si fˇssim a l'any 806, quan estÓ datat el primer impago orritense. Tota una imatge que contrasta especialment amb l'helic˛pter que ha estat utilitzant el govern d'Aragˇ per a restaurar el veÝ castell d'Areny.

Com deia dijous passat, en els darrers anys el govern aragonŔs ha fet grans inversions en altres localitats de la franja aragonesa. Si es va de Lleida a Viella i es pot fer una marrada, Ús de visita obligada el poble romÓnic de Montanyana, on s'hi ha dut a terme una multimilionÓria reforma integral de tot el conjunt: carrers i cases, el pont, les dues torres medievals, les dues esglÚsies i el castell. I tambÚ poc abans del pantÓ d'Escales s'ha de visitar el monestir romÓnic de Santa Maria d'Alaˇ de Sopeira, enclotat i envoltat de muntanyes i de parets verticals de centenars de metres, a la vora del riu. De planta romÓnica per˛ d'origen visig˛tic, un cop enllestida la reparaciˇ de l'esglÚsia s'hi han fet ja algunes cates que han confirmat l'existŔncia de restes d'un claustre que podria ser semblant al de Roda d'IsÓvena.

Avui el riu Noguera Ribagoršana ha estat domesticat i amansit pel pantÓ d'Escales i nomÚs quan aquest obre les comportes baixa amb la f˙ria antiga de les aigŘes braves i amb una remor que omple i eixorda tota la vall. Ara estÓ en fase d'estudi un conveni amb la central elŔctrica, per tal de garantir un cabal mÝnim d'aigua durant unes hores al dia a l'estiu, per impulsar-hi esports d'aventura i emular la conca ve´na del Noguera Pallaresa. Amb la caša i l'esquÝ, ara que s'estÓ ampliant l'estaciˇ de Cerler cap a Bonansa, un futur de turisme no estacional es dibuixa a la comarca.

Aquest estiu vaig pujar al castell acompanyat d'uns amics al capvespre. Al sud es divisa tota la serra del Montsec i Ús ben visible l'impressionant tall que el riu fa a l'estret de Mont-rebei, que la revista Descobrir ens acaba d'acostar una mica mÚs. Al nord el sol ponent ilĚlumina encara les altes parets de la serra de Sant GervÓs, que tanquen aquesta subcomarca que anomenem "la terreta". Vora les pedres mÚs que milĚlenÓries del castell, com tambÚ ho Ús la meva llengua, i tot contemplant com flueix el riu serenament entre lleres i roques, recordo uns versos del meu pare: "Jo tambÚ sˇc raier del temps i espero arribar a un bell Mar immens".
Ramon Tremosa
i Balcells
Professor de teoria econ˛mica a la UB
botons

Ramon Tremosa i Balcells