L’espai que necessitem

11-Dec-2012

L’espai que necessitem
EDITORIAL
ElTemps 1487, 11/12/2012
portada

Potser els Països Catalans que va definir Joan Fuster ara fa exactament 50 anys en Nosaltres, els valencians no són –ni seran en molt de temps– com volia i demanava l’assagista més inquiet, agut i brillant que ha donat la literatura catalana en tot el segle XX, però de fa alguns anys un corrent intern d’estructuració territorial es mou i creix en diversos fronts. Hi ha, en primer lloc, la normalitat amb què viuen les lletres catalanes de punta a punta del territori, els intercanvis permanents i consistents entre editorials, autors, circuits de distribució i premis de tota mena. Hi ha un mercat literari compartit, que encara hauria de ser més profund, però que exhibeix un vigor únic en molts segles. Hi ha, també, la relació entre les universitats del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya, l’Alguer, Andorra i la Catalunya del Nord, a través de la Xarxa Joan Lluís Vives. Una xarxa d’una vitalitat notable, que connecta tots els estaments acadèmics.Finalment, i es tracta d’un fenomen que caldrà analitzar amb molta més atenció, hi ha hagut el gir d’actitud del món de l’empresa valenciana. El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda, ha sorprès darrerament tothom amb declaracions que demanen més relació amb el teixit econòmic de Catalunya i que fins i tot proposen al govern valencià que faça seu el mateix pacte fiscal aprovat al Parlament de Catalunya.

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa porta anys fent més estrets els vincles que uneixen l’euroregió del Mediterrani, un treball que ara comença a donar fruits. Aquesta tendència encara es pot consolidar més amb l’adquisició del Banc de València per part de La Caixa i de la CAM per part del Banc Sabadell. Dues operacions que poden lligar, finalment, també un espai financer compartit.Però tot això no tindrà la transcendència que pot tenir si no s’articula, alhora, a través d’un espai de comunicació compartit. En aquest àmbit –tan vital– no s’ha avançat gens. Més aviat hi ha hagut retrocessos importants conseqüència del mur administratiu que ha generat la consolidació del model territorial autonòmic. I l’ofensiva obsessiva del PP, sobretot al País Valencià, però ara també a les Balears. El punt àlgid d’aquesta involució ha estat l’ofensiva de la Generalitat Valenciana per evitar que TV3 es puga veure al País Valencià. Cal insistir, doncs, en aquesta greu mancança. I cal que les empreses més sensibles que treballen en tots els territoris de llengua catalana siguen conscients que s’hi juguen el mercat. El mercat lingüístic cohesionat de què disposa qualsevol llengua, que en el nostre cas –en el cas de la llengua catalana– és un espai vital.
Editorial El Temps