El Hòbbit, un viatge inesperat

Vilaweb 27-Mar-2013



Dimecres 27.03.2013 16:04

El Hòbbit, un viatge inesperat

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Gràcies a la col·laboració de la Universitat de València, us podem oferir un altre tipus de cine, diferent del que us oferim setmanalment però amb l'oportunitat de veure'l en la nostra llengua i amb l'avantatge per als estudiants de la Universitat de poder-la veure gratuïtament. En aquesta ocasió podrem disfrutar del nou èxit comercial de Peter Jackson, que una dècada després de guanyar 11 Oscar amb 'El senyor dels anells: el retorn del rei', torna a iniciar una nova trilogia amb 'El Hòbbit: un viatge inesperat'.

L'excusa que Bilbo està escrivint les seues memòries serveix els guionistes —Fran Walsh, Philippa Boyens, Peter Jackson i Guillermo del Toro— per a situar l'espectador 60 anys abans dels esdeveniments d'El senyor dels anells'. Seguim a la comarca però ara és Martin Freeman qui interpreta Bilbo, un personatge més jove i més acomodat, sense set d'aventures. Almenys això li diu a Gandalf (Ian McKellen) quan el mag apareix i li ofereix formar part d'una expedició. Tretze nans liderats per Thorin (Richard Armitage) emprendran un perillós viatge fins a la Muntanya Solitària, el cau del dragó Smaug, i recuperar la llar del seu poble. Jackson no arriscarà amb una superproducció de dos-cents milions de dòlars, amb dos parts més en camí, i des del començament es dedica a reciclar idees i recursos que van funcionar en la trilogia anterior.

Si en el pròleg de 'La comunitat de l'anell' se'ns comptava la creació i la pèrdua de l’Anell Únic, incloent una gran batalla en què Sauron era derrotat, en 'El Hòbbit: un viatge inesperat' toca veure el declivi del regne dels nans. De nou, el missatge de la corrupció pel poder i la riquesa (a veure si prenen nota els nostres dirigents actuals) i la pèrdua d’Erebor davant de l’arribada del dragó.

A la constant sensació de 'déjà vu', que fins a un cert punt és comprensible i disculpable (se suposa que els milions de fans demanen senyals a les altres entregues de la saga), cal afegir el major problema del film, que Peter Jackson es preocupa més per la recreació de la Terra Mitjana, amb el seu ampli repertori de criatures fantàstiques, que pel desenrotllament dels personatges i la coherència narrativa, apostant per sorprendre el públic amb un món carregat de màgia artesanal i digital en compte de captivar amb el relat i la posada en escena, però, no obstant això, no ha de ser fàcil interpretar en una producció d'aquestes característiques, rodejat de pantalles verdes i de bestioles inexistents, o que sonen autèntics els diàlegs dels nans o els elfs, però aquest elenc ho aconsegueix: Thorin parlant de lleialtat, Gandalf confessant a Galadriel que té por, Gollum descobrint que ha perdut el que més li importa, Bilbo parlant sobre la llar… són els millors moments del film. Així que és moment de tancar els ulls i endinsar-nos en el món màgic dels Hobbits...

Vilaweb