Moreno Cabrera: 'El problema no és Catalunya, sinó les estructures franquistes de l'estat'

Vilaweb - Josep Casulleras Nualart i Pere Cardús i Cardellach 19-Mar-2012

Dilluns 19.03.2012 06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart i Pere Cardús i Cardellach
Moreno Cabrera: 'El problema no és Catalunya, sinó les estructures franquistes de l'estat'

Entrevista amb el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid sobre l'hostilitat del nacionalisme espanyol

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

'Tenim un problema', deia l'ABC referint-se a Catalunya. En canvi, Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid, crític del nacionalisme espanyol excloent, troba que, el problema, el té Espanya, concretament en les estructures franquistes de l'estat, començant per la constitució del 1978. En aquesta entrevista, feta per correu electrònic, Moreno Cabrera explica que a Espanya el reconeixement del dret d'autodeterminació ha desaparegut, també de l'esquerra.

—Diu el diari ABC que Catalunya és un problema per a Espanya. Com a espanyol, com ho veieu?
—La constitució espanyola del 1978 no reconeix el dret d'autodeterminació de les nacionalitats històriques. Juntament amb la monarquia, tenim aqueí una herència del franquisme que encara no s'ha superat. El problema no és Catalunya, sinó que les estructures franquistes de l'estat central no es van desmuntar completament. Aquest és el problema. El tribunal suprem ha dictaminat que els crims del franquisme no constitueixen crims contra la humanitat. Aquest és un indici, entre més, de l'autèntic problema.

—L'agressivitat anticatalana ha crescut en alguns mitjans de comunicació de Madrid. També passa això en alguns sectors més i en la població espanyola en general?
—No ho sé. Més que agressivitat anticatalana, hi ha una lluita dels poders de l'estat central contra el reconeixement dels drets històrics del poble català. L'espanyolisme institucional, disfressat de patritotisme constitucional, porta la idea que el català no és res més que un accident regional de l'espanyol. En això està, al meu entenent, l'anticatalanisme.

—Hi ha consciència a Espanya del creixent independentisme de la societat catalana? Se n'entenen els motius?
—No, perquè la reivindicació del dret d'autodeterminació, per la qual els partits antifranquistes van lluitar durant la dictadura, ha desaparegut pràcticament de l'esquerra actual. La idea és que, com diu la constitució del 1978, la nació espanyola és indissoluble, cosa que és un postulat nacionalista que moltíssima gent considera indiscutible. Una altra herència del franquisme.

—Creieu que Espanya acceptaria una declaració d'independència de Catalunya? Com hi reaccionaria?
—La constitució postfranquista que tenim en l'actualitat impedeix aquesta acceptació. És evident que cal fer una nova constitució que reconegui el dret d'autodeterminació de les nacionalitats històriques. Mentre això no es produeixi, no tan sols serà inacceptable la independència de Catalunya, sinó també un referèndum d'autodeterminació del poble català.

—Què en penseu, de la resposta del govern britànic a la iniciativa escocesa de referèndum per la independència?
—No la conec bé, només d'orella. Però els escocesos fa molt que lluiten pel dret d'autodeterminació.

—L'ex-president Jordi Pujol explica que ha fracassat en un intent de trenta anys de bastir ponts entre Catalunya i Espanya. I ara únicament veu la independència com a sortida per a Catalunya. L'enteu?
—Jo sóc marxista i mai no donaré suport ni a Pujol ni a Mas, que són dirigents que diuen que serveixen Catalunya però que en realitat serveixen el gran capital i la banca, com els governs de l'estat central, del PSOE i del PP. Jo sóc partidari d'una república obrera catalana solidàriament federada amb les altres repúbliques obreres de la península Ibèrica.

—Hi ha un debat sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya. Espanya seria viable econòmicament sense Catalunya?
—La situació econòmica en l'estat de descomposició actual és absolutament inviable, tant a Europa com a la península Ibèrica. Jo propugno la socialització sota control obrer de les institucions financeres internacionals, la nacionalització de la banca i el control obrer de l'economia.

—Tradicionalment el nacionalisme espanyol ha volgut dissoldre la catalanitat en el seu projecte unificador. S'estima més ara expulsar Catalunya de l'estat? Treure-se-la de sobre?
—El nacionalisme espanyol actual és incompatible amb el reconeixement del dret d'autodeterminació del poble català.

—Com preveieu la futura relació entre Catalunya i Espanya?
—Si no hi ha canvis revolucionaris (com, per exemple, la redacció d'una nova constitució), continuarà essent més o menys com ara.
Vilaweb - Josep Casulleras Nualart i Pere Cardús i Cardellach