Més a prop de predir el futur del català, gràcies a la física

Diari de Balears - Cristina Polls 9-Dec-2010

Balears | Política
Més a prop de predir el futur del català, gràcies a la física
L’investigador Xavier Castelló ha realitzat la seva tesi sobre els mecanismes de la dinàmica de la competició entre llengües i les conseqüències que tenen paràmetres com el ‘prestigi’ o la ‘volatilitat’. Creu que “fan falta models més complexes” per determinar el destí de la llengua catalana
Cristina Polls | 09/12/2010 | Vistes: 19

* Actualment puntuat amb 0 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Quins són els processos subjacents en el contacte entre llengües que fan que unes perdurin i d'altres s'extingeixin? Es pot preveure amb una fórmula matemàtica, quants anys de vida li queden al català o quin és el seu futur en un entorn bilingüe?

La tesi doctoral de Xavier Castelló Llobet, que li ha suposat més de quatre anys de feina, s'ha centrat en l'anàlisi d'una qüestió sociolingüística, com és la dels processos de substitució lingüística, des de les possibilitats que ofereix la física estadística per entendre els mecanismes que intervenen en els processos d'interacció social.

La recerca ha estudiat aquests mecanismes en l'àmbit de la dinàmica de la competició entre llengües i les conseqüències que tenen paràmetres com el ‘prestigi' i la ‘volatilitat' en l'extinció d'una llengua o la viabilitat de la coexistència lingüística. Castelló assegura que "es tracta de les primeres passes per obtenir models senzills de la sociolingüística". La idea d'aquest físic és poder "crear a la llarga models més complexes".

A la pregunta del milió sobre si es pot saber quin és el futur del català, Castelló no es vol aventurar a respondre si amb aquests models es podrà saber de manera fiable quin serà el seu futur. Assegura que "per això fan falta encara models més complexes i és que a cada llengua té diferents dinàmiques i condicionants que cal tenir en compte per predir processos de substitució lingüística".

El treball, titulat Collective phenomena in social dynamics: consensus problems, ordering dynamics and language competition, s'ha desenvolupat a l'Institut de Física Interdisciplinària i de Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), sota la direcció dels doctors Maximino San Miguel i Víctor M. Eguiluz, i ha estat defensada a la Universitat de les Illes Balears.

Ara bé, tot i que pugui semblar estrany que un físic creï models per fer comprensible la realitat lingüística, el cert és que a final dels anys noranta investigadors de provinents de diferents disciplines, no estrictament lligades a l'àmbit de les lletres van començar a explorar l'àmbit lingüístic. Un exemple actual és precisament la física estadística, que té com a objectiu principal entendre el comportament col·lectiu de sistemes formats per moltes partícules en termes d'una descripció microscòpica basada en la interacció entre elles. En bona part a causa de l'èxit d'aquesta disciplina a l'hora d'establir una connexió entre els comportaments a nivell micro i macro, cada cop s'estan començant a estudiar més els fenòmens col·lectius en sistemes socials a partir de models microscòpics d'agents en interacció.

En els problemes de dinàmica social, com és el cas del contacte entre llengües, els agents es consideren com a nodes integrants d'una xarxa que canvien el seu estat -la llengua d'ús, en aquest cas- en funció d'unes regles d'interacció amb els seus veïns de la xarxa. Es tracta d'aportacions de la física estadística a l'estudi de la competició entre llengües per establir, en definitiva, quan una dinàmica d'interacció entre un conjunt d'agents que poden escollir entre diverses opcions -llengües- dóna lloc a un escenari de consens en una d'aquestes opcions -situació de domini o extinció d'una llengua-, o bé quan s'arriba a un estat final en el qual diverses opcions socials coexisteixen -escenari de coexistència entre dues llengües. D'aquesta manera, la física estadística permet crear escenaris possibles que puguin establir possibles models de comportament de les llengües. Així, la física torna als seus orígens, quan encara era considerada sinònim de la filosofia, i s'allunya així del concepte de ciència moderna.

Diari de Balears - Cristina Polls